Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de de juny del 2008 | 12:19
Crònica · Contrastant

L'asèpsia de Ferran o el parany espanyol


1. Les paraules de Ferran El 23 de maig de 2008, el diputat del PSC Joan Ferran va fer una pregunta al president de la CCMA, Albert Sáez, sobre les garanties de la missió del servei públic dels mitjans que dirigeix Sáez.  En l'explicació de la seva pregunta, Ferran va defensar l'interès general, el pluralisme polític i la veracitat informativa que han de caracteritzar els mitjans de la CCMA. Val a dir que aquestes tres defenses són les bases del discurs de Ferran, sempre que parla d'aquests mitjans. Tot seguit va postular que han de ser uns mitjans en català i adreçats a tot el país. És en aquest moment quan afirma que els objectius dels mitjans que formen part de la CCMA han de ser molt clars, adaptats als nous temps i capaços d'oferir entreteniment de qualitat. També va afirmar que han de ser independents i que han de ser "asèptic[s] respecte al destí històric d'aquest país" perquè a Catalunya "hi ha molta gent que té diferents horitzons polítics".


2. Definició d'asèpsia
Ben segurament, Ferran deu desconèixer el significat d'asèpsia, que és el següent (segons DGLC):

Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d'evitar l'accés de microorganismes patògens a llocs on hom realitza treballs que en requereixen l'absència (sales d'operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc)

El que volia dir Ferran és que les empreses de la CCMA construeixin un discurs nacional no marcat. És a dir, que no hi hagi discurs nacional o, si més no, discurs nacional explícit.És clar que es pot argumentar que Ferran sabia perfectament el que vol dir asèpsia i que aleshores les infeccions són una metàfora del discurs nacional, els microorganismes patògens són les paraules que hi alludeixen i les sales d'operacions, laboratoris farmacèutics o microbiològics siguin els platós i els estudis radiofònics. Unes metàfores massa complicades com per pensar que Ferran construïa el seu discurs a partir d'aquests elements.

Com dèiem abans, ben segurament Ferran volia dir que no hi hagués discurs nacional, més en concret, discurs nacional català, allò que va definir amb tanta brillantor com a "crosta nacionalista". Simptomàticament, Ferran mai no ha parlat de la "caspa nacional" (española, por supuesto).

3. Asèpsia unilateral i tendenciosa

La proposta de Ferran és unilateral perquè només demana asèpsia a les empreses que depenen de la CCMA. No fa cap referència a les empreses que depenen de RTVE. El parany és evident: mentre que la CCMA ha de fomentar l'asèpsia, RTVE no. A més a més, la tendenciositat del discurs de Ferran és claríssima. D'una banda, uns mitjans públics han de ser asèptics, mentre que d'altres no. D'una altra, només limita l'asèpsia als mitjans que li interessen: els públics. D'aquesta manera, deixa que els mitjans privats puguin ser tan sèptics com vulguin. Atesa la correlació de forces dels mitjans privats a Catalunya, per limitar-nos al marc de referència de Ferran, l'esbiaix de l'enfocament de la qüestió per part de Ferran és obvi.

4. Els diferents horitzons polítics

Cal remarcar que quan Ferran parla de "diferents horitzons polítics" es refereix a "diferents horitzons nacionals". Si Ferran té raó, que en té en aquest aspecte de la diversitat d'horitzons nacionals, la seva argumentació li fa dir que les empreses de la CCMA han de ser asèptiques. Aplicant aquesta lògica, les empreses de RTVE també ho han de ser. Perquè els "horitzons polítics" d'una part de la població de l'Estat espanyol també són "diferents". El parany és clar: només els mitjans públics "autonòmics" han de ser asèptics. Els mitjans "nacionals", no.

Posarem dues mostres molt recents on RTVE no ha mostrat cap asèpsia nacional. En primer lloc, tot l'espectacle que ha generat la participació a Eurovisió de Chikilicuatre (amb una k molt in). En segon lloc, aquesta darrera setmana, La2 ha retransmès tres etapes del Giro a Itàlia. Cal constatar, doncs, que La2 no ha retransmès tota la volta ciclista, sinó només les últimes etapes. La pregunta sorgeix immediatament: per quina raó RTVE considerava que el Giro no tenia interès per al seu públic i posteriorment n'ha emès les etapes finals per considerar que sí que en tenia? La raó és senzilla: un espanyol, n'era el líder i podia guanyar el Giro. Per tant, el canvi de criteri no es deu a cap raó còsmica ni universal ni a l'internacionalisme ben entès, sinó a una simple qüestió nacional.

Ara bé, hi ha un cert nombre de ciutadans d'aquest Estat a qui no els ha interessat gens Chikiluatre ni els importa la victòria de Contador. Perquè, com diu Ferran, a l'Estat espanyol hi ha persones que comparteixen "horitzons polítics", o sia, nacionals, "diferents". I Ferran no n'ha dit res. No ha dit que RTVE ha de ser asèptica. El doble discurs de Ferran o, més ben dit, la utilització d'un discurs i la manca d'un altre, palesa clarament la ideologia de Ferran i la tendenciositat i unilateralitat del seu discurs. El que reclama que han de fer uns no ho reclama per a uns altres.

D'altra banda, les declaracions periodístiques i els discursos parlamentaris del diputat Ferran evidencien clarament que té un garbuix mental considerable quan parla de discurs nacional i de nacionalisme. Unes quantes lectures que l'ajudin a aclarir les idees no li anirien gens malament. Pot començar pel brillant Nacionalisme banal de Michael Billig, que, a més, el té en vernacle. O el pot llegir en la versió original, on llegirà en anglès l'estat de la "crosta nacional" britànica. I, de passada, pot fer unes recomanacions suggerents a la BBC.

Ara és el moment de fer uns aclariments elementals. En primer lloc, qualsevol mitjà de comunicació pertany a un àmbit territorial o polític, que és el seu centre de referència. En d'altres paraules, els mitjans de comunicació tenen un discurs autocentrat. Allò que en sociologia es coneix amb el nom d'endogrup (el ‘nosaltres') és fonamental. Qualsevol sociòleg o sociòloga que llegeixi Ferran s'ha de fer un tip de riure. Es pot discutir sobre quin és el ‘nosaltres' que transmeten els mitjans de la CCMA, però no es pot pretendre que no tinguin discurs nacional, que siguin els únics mitjans del món que no en tinguin.

En segon lloc, en unes declaracions fetes a El Periódico de Catalunya el 4 de desembre de 2007, Ferran afirmava que:

"Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes".

És evident que Ferran no sap el que està dient atès que és molt pitjor, per als seus interessos i objectius ideològics, que les emissores de la CCMA siguin nacionals que no pas que siguin nacionalistes. Perquè mentre siguin nacionalistes, no seran nacionals. Traduït als seus termes: mentre siguin mitjans que construeixen un discurs catalanista, no construiran un discurs català. I el que no suporta Ferran no és el que ell anomena "la crosta nacionalista" de la CCMA, sinó la poquíssima "crosta nacional".

Ja hem escrit en diverses ocasions que el problema dels mitjans de la CCMA és que en 25 anys d'existència, i per dir-ho amb poques paraules, "la teva" és "la seva". El discurs nacional que han construït aquests mitjans no és altra cosa que una variant del discurs espanyol. Altrament dit: aquests mitjans, exceptuant alguns professionals, òbviament, han construït un discurs allofònic, o sia, una variant autòctona d'un altre discurs. Breument: llevat d'honroses excepcions, els periodistes de la CCMA no han elaborat un discurs nacional català, sinó que han construït un discurs nacional que no és res més que una aportació regional al discurs nacional espanyol.

5. Conclusió

Com hem vist llarg de l'article, l'argumentació que fa servir Ferran en referir-se al paper, la funció i els objectius dels mitjans de la CCMA és fallaç. Els exigeix un paper, una funció i uns objectius que no mai no ha exigit als mitjans de RTVE. Aquí és on rau, precisament, el parany del seu discurs. Darrere de la disfressa d'un pretès discurs nacional neutre, o altrament més dit, sota la defensa que els mitjans de la CCMA no tinguin cap discurs nacional (que és pretendre fer una truita sense trencar els ous), amaga l'ou: el que vol realment Ferran és que els mitjans de la CCMA collaborin en la construcció d'un discurs nacional encara més espanyol del que ja construeixen (llevat, com ja hem remarcat, de comptades excepcions).

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat