Diuen que el temps és un gran mestre que malauradament mata tots els seus alumnes. Això és el que sembla que de vegades ens passa a casa nostra. Com a mínim ho podem acabar pensant a propòsit de tot el procés de retorn dels “Papers de Salamanca”. Aquest divendres passat van arribar set caixes de la Generalitat republicana que no s’havien retornat fa dos anys, quan es va fer el primer enviament dels documents espoliats. En aquest cas s’ha aplicat una dinàmica de gota a gota que no seria cap novetat que també s’apliqués als més de dos milions de documents que de particulars, sindicats i partits polítics encara resten per retornar als seus legítims propietaris. El Conseller Tresserras va afirmar que aquests documents s’aniran retornant el 2009, a mesura que es vagin digitalitzant. Caldrà veure si el temps també tornarà a fer una mala passada i qui diu un any, en pot dir dos, o tres i això al seu torn pot coincidir amb cicles electorals i d’altres turbulències polítiques que contribueixin a mantenir un procés que ja és més que agònic, potser fins i tot és insultant.
En qualsevol cas, però, els catalans tenim gran experiència en això de ser persistents i obstinats en les nostres reivindicacions i el manteniment de la nostra memòria. La setmana passada varem conèixer la notícia que els fills del fotògraf Agustí Centelles van trobar en una vella caixa de galetes oblidada al laboratori familiar un centenar de negatius i còpies sobre paper de fotografies inèdites del seu pare. És una troballa interessant, però cal recordar que Agustí Centelles va amagar a Carcassona durant 32 anys, fins el 1976, una maleta amb més de 9.000 negatius d’important material fotogràfic d’un gran valor històric. Si Centelles no hagués amagat aquesta maleta a l’exili, ara el seu contingut seria dels que s’esperaria que retornés de Salamanca. Les imatges que ara s’han trobat dins de la caixa de galetes mostren escenes de la República i de la Guerra Civil , com ara una foto presa cap al 1935 en què el president de la Generalitat Lluís Companys apareix dret en un dormitori de la presó Model de Madrid al costat dels consellers Joan Comorera, Pere Mestres, Martí Esteve i Ventura Gassol. Són moments claus de la nostra història que ningú ens pot enfosquir, ni que sigui a còpia d’incomplir lleis i posar pals a les rodes al reton d’uns documents de gran significació per a la nostra història recent. Confiem que d’aquí a un any no sigui notícia que hi ha un altre incompliment de la llei i que els documents han tornat als seus legítims propietaris.
