Darrerament Jesús Tuson, professor de lingüística de la Universitat de Barcelona, ha concedit diverses entrevistes a mitjans de comunicació per diversos motius. Principalment la recent publicació del seu darrer llibre "Això és (i no és) Allò" i també perquè el proper mes de setembre es jubilarà (oficialment). Jesús Tuson té una gran capacitat de treball i, sobretot, una gran lucidesa analítica. El seu darrer llibre tracta sobre les metàfores. S'hi comenta que sense metàfores no podríem entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo.
En aquestes cròniques, quan hem parlat d'alguns aspectes de la llengua i la cultura catalana sovint hem comentat que seguíem amb la nostra "mala salut de ferro" o bé que el vas més que mig buit estava mig ple, conscients de la gran importància i interès que a casa nostra desperten els temes relatius a la nostra llengua i cultura. Mai com fins ara hi havia hagut al nostre país tanta gent que parlés, entengués i sabés escriure en català. També és veritat l'increment demogràfic de l'onada migratòria dels darrers anys i la forta pressió que es continua rebent de certs àmbits polític-mediàtics espanyols no facilita el nostre procés de normalització. La darrera ofensiva que està atiant i liderant el diari El Mundo i tot el seu entorn és d'una gran virulència (de moment metafòrica), que mica en mica està fent posar en guàrdia la societat civil i política del país. La possible retallada estatutària del Tribunal Constitucional pot acabar fent que la mobilització sigui definitiva.
En qualsevol cas, abans d'entrar en una dinàmica reactiva on ens hàgim de concentrar a defensar posicions, i seguint el consell de Tuson a propòsit de l'ús de les metàfores, pot ser interessant utilitzar el Judo com a metàfora. El Judo és un esport d'habilitat que no utilitza una excessiva força física. Més aviat es basa en la capacitat d'utilitzar la mateixa força de l'adversari per tal d'aturar, neutralitzar i capgirar l'envestida i l'enfrontament. Un bon judoca és un gran expert en fer claus i contraclaus a partir d'aquests principis. Si passem del Judo a la nostra llengua i cultura, podríem pensar que ara és un bon moment, una oportunitat fins i tot, per no només evidenciar la voluntat assimilacionista i imperialista de l'actual ofensiva contra la nostra llengua, sinó també per avançar. Ara que el PSOE ha expressat el seu suport a les llengües gallega, basca i catalana seria el moment d'oficialitzar i permetre'n el seu ús a les Corts Espanyoles, o fins i tot d'una manera més oficial en les institucions de la Unió Europea. Seria la millor manera d'evidenciar per la via dels fets i no només de les paraules, que no hi ha ni es comparteix una concepció de llengües de primera i llengües de segona. En aquest sentit ara també podria ser un moment oportú per motivar que, per exemple, tots els diaris fets a Catalunya tinguin una edició en català. No ens trobem en uns temps especialment fàcils, però no per això hem de deixar de jugar, i jugar bé, les nostres cartes.
