A la crònica de la setmana passada comentàvem una sèrie de discriminacions "de bon rotllo". Malauradament aquesta setmana hem pogut veure exemples de dos tipus diferents de discriminacions que, per dir-ho d'alguna manera, contenien dosis considerable de mala llet. La portada del diari el Mundo de dijous era una altra esperpèntica peça d'antologia. Sense cap mena de dubte estableix un nou rècord a afegir l'hemeroteca de "perles" que han anat publicant els darrers tres anys. De manera simultània, i com si es tractés de veure qui la diu més grossa, el director general d'Air Berlin va fer un article a la revista corporativa de la companyia on el cúmul de bilis i despropòsits es situaven el camp del mal gust, amb un acudit sobre els catalans que pràcticament es situava al límit de la legalitat.
Són dos fets que han sacsejat amb força la imatge exterior de la llengua catalana. Que això provingui de la "Brunete mediàtica" no és cap novetat. Per desgràcia s'afegeix a la seva persistent croada contra la immersió lingüística i contra el dret i el deure de conèixer la llengua catalana que estableix l'actual Estatut. Les declaracions del director general d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold, en què menysprea la llengua catalana i es burla de les recomanacions del Govern Balear pel que fa al tracte lingüístic que hauria de tenir l'empresa és situen en un altre nivell. En certa manera evidencien la percepció que si una llengua no té un reconeixement oficial d'àmbit estatal és considerada com una mena de pràctica tribal que més aviat caldria museïtzar i deixar que mica en mica anés desapareixent. El cas d'Air Berlin és força extrem, però pot ser simptomàtic d'una certa imatge que sobre la llengua catalana estan donant els corresponsals de premsa estrangers, ubicats majoritàriament a Madrid i que s'informen a través de mitjans com ara El Mundo.
Aquestes dues notícies fan que hàgim d'acabar adoptant una actitud reactiva, centrant-nos més a apagar focs que no pas a fer créixer el bosc. Cal un contrapès que a llarg termini que no només treballi per a l'oficialitat a tots els nivells de la nostra llengua, sinó que també informi i incideixi sobre la situació i realitat de la llengua catalana. En aquesta línia cal recuperar un dels molts consells que Josep Benet fa en les seves memòries. El 1995 Publicacions de l'Abadia de Montserrat va reeditar "L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya", obra de Josep Benet. És un llibre fonamental per conèixer la història de Catalunya sota el franquisme que fa anys que està exhaurit. En les seves memòries Josep Benet lamentava que fa anys que l'obra no es pot trobar a les llibreries i també que no s'hagués publicat en d'altres llengües. Els fets li donen la raó, ara és més necessari que mai traduir a les principals llengües europees totes aquelles obres que, com la de Josep Benet, són fonamentals per entendre i explicar la nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura, sense intermediaris.
