s pot dir més alt però no més clar. Així va ser com Raimon Obiols, ara Eurodiputat socialista al Parlament Europeu, va qualificar la situació de veto català a l'Eurocambra. Ho va fer en l'acte de presentació del web en català de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, que va tenir lloc divendres passat. En un acte d'un cert cinisme, potser de manera involuntària per part de l'oficina, la presentació del nou web va ser feta per Aleix Vidal-Quadras. Sí, sí, el mateix que fa uns anys va liderar el PP català i que de forma regular fustiga qualsevol intent de progrés de la nostra llengua, cultura i drets nacionals.
Que l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona presenti el seu web en català s'ha de valorar positivament, però no deixa de ser un acte de normalitat del que ja és pràctica força habitual. En aquest mateix acte també hi van participar Raül Romeva, Ignasi Guardans i el ja citat Raimon Obiols. Cal destacar i valorar el treball conjunt que aquests tres Eurodiputats estan realitzant per anar normalitzant i regularitzant la situació del català al Parlament Europeu. Ara bé, si la situació a Europa és "imbècil", com definiria l'Europarlamentari Obiols la situació que es viu al Parlament Espanyol? S'atreviria a utilitzar algun adjectiu encara més categòric i expeditiu? Podria plantejar una actuació conjunta i contundent dels 25 diputats del PSC a Madrid? Al capdavall seria un acte de coherència amb les iniciatives que s'estan realitzant a l'Eurocambra. Llavors quin és el motiu per aquest doble discurs?
Els propers mesos veurem una proliferació mediàtica de temes relatius a l'activitat que fa el Parlament Europeu. Totes les forces polítiques tenen la mirada posada a les eleccions al parlament europeu que tindran lloc el 7 de juny del 2009. Tot sembla indicar que la participació serà baixa, si arriba al 50% ja serà tot un èxit. Potser ara és el moment de reflexionar sobre el perquè sembla fàcil demanar a Europa coses que no es demanen a casa nostra. s potser perquè es fàcil fer tot tipus de proclames i peticions, sabent que si no s'acompleixen les culpes quedaran molt repartides i diluïdes? s perquè la distància amb l'Eurocambra fa que no es pugui seguir amb el mateix interès i rigor la tasca dels Europarlamentaris que representen els ciutadans catalans? El tema de l'oficialitat del català a les institucions europees ha esdevingut un clàssic, i és probable que se'n parli més els propers mesos.
