La setmana passada es va fer un altre pas per demostrar la unitat de la llengua. És un altre dels molts intents esperpèntics de politització i desgast a la nostra llengua i que al final, per sort, han quedat en no res. En aquesta ocasió, després d'una resolució judicial, el govern valencià s'ha vist obligat a publicar al seu Diari Oficial un article dels estatuts de la Universitat d'Alacant que havia censurat.
En el text publicat ara es diu que entre els objectius de la universitat hi ha el de «potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.» Ironies del destí, això ho signen Alejandro Font de Mora, conseller d'Educació, i Francisco Camps, president de la Generalitat. És un fet que cal valorar i celebrar, però que no deixa de demostrar l'anomalia que patim. És una circumstància que en qualsevol país d'Europa no s'hauria d'haver produït en un primer moment, però que a casa nostra succeeix amb força freqüència. En aquest sentit, una de les situacions que any rere any, i ja en són 25, analitzen i posen de manifest els escriptors catalans, bascos i gallecs en les reunions de Galeusca, és la persistència de la voluntat de minoritzar i, fins i tot, folkloritzar, les llengües de l'Estat espanyol diferents a l'espanyol. El silenci, en certa manera còmplice, del Ministre de Cultura espanyol en tot l'afer d'Air Berlín és un exemple d'una actitud per part de l'Estat, i que es pot veure reforçada en els propers mesos segons quina sigui la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut Català. En la reunió de Galeusca d'aquest any, i amb la voluntat de disposar d'un instrument de més potència, els representants de les associacions d'escriptors catalans, bascos i gallecs van constituir aquest diumenge la Federació Galeusca. La seva tasca no és fàcil però és evident que si no la fessin deixarien un buit que accentuaria la pressió sobre les llengües i cultures no espanyoles de l'Estat espanyol.

Les dues notícies que hem comentat no deixen de ser un símptoma d'una situació força persistent i constant en el temps i que ja hem tractat en d'altres cròniques. Ara bé, cal tenir present tres circumstàncies de l'actualitat: ens trobem en un context de recessió i/o crisi econòmica que tindrà repercussions en tots els àmbits, l'aturada que acaba de patir a Irlanda el procés de construcció europeu, fonamentat en les realitats estatals com a únics referents, tindrà unes repercussions difícils de preveure i, en darrer lloc, la que sembla més que probable retallada estatutària que farà el Tribunal Constitucional espanyol després de l'estiu. D'entrada aquestes tres circumstàncies són aspectes són inconnexos entre ells, però en diferent mesura repercutiran en l'àmbit de la nostra cultura i identitat. Hem de ser conscients del context global en el que ens trobem. Els propers mesos i anys seran molt importants pel nostre procés de construcció cultural i, també, nacional.