Aquesta setmana serem testimonis de diferents esdeveniments, de dimensions, característiques i transcendència molt diferents, però que a llarg terme tindran un impacte important. Ens podem trobar en un any zero en molts sentits.
Avui dilluns tindrà lloc l'acte de lliurament dels primers premis Gaudí, de l'Acadèmia del Cinema Català. Entre els objectius fundacionals de l'Acadèmia es vol promocionar el cinema català i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general. També es vol contribuir al reconeixement internacional del cinema català. Sense voler entrar, ara i aquí, en el debat sobre cinema català i cinema en català (que seria objecte d'una crònica específica) cal celebrar aquest fet.

En més d'una ocasió hem recordat que el catalanòfil Til Stegmann apuntava que la nostra cultura encara no tenia el seu "Fellini". La seva apel·lació al famós director de cinema italià perseguia exemplificar clarament la importància de ser present en tots els camps culturals i la mancança que en l'àmbit cinematogràfic ha tingut històricament la cultura catalana. L'Acadèmia del Cinema en Català tot just ha començat a treballar, però a la llarga pot generar un canvi i revulsiu important, tal i com en el seu temps va ser el moviment de la nova cançó.

Un segon esdeveniment que cal situar en un altre pla ens porta als Estats Units. Aquesta setmana s'inaugurarà una nova delegació del govern català a l'exterior, als Estats Units, a Nova York. Aquest esdeveniment tindrà lloc la mateixa setmana que Barack Obama prendrà possessió de la presidència dels Estats Units. Aquest fet ens permet recordar que en els propers mesos i anys s'iniciarà un gran canvi en les polítiques relatives a diplomàcia pública i diplomàcia cultural als Estats Units que, com acostuma a passar, tindrà una influència a nivell internacional. De fet, l'oficina de control del govern del congrés nord americà (Government Accountability Office) ha fet un llistat de 13 prioritats que el nou govern hauria d'afrontar de manera urgent. La cinquena prioritat és millorar la imatge exterior dels Estats Units. En bona mesura aquesta tasca recaurà en Hillary Clinton, com a nova Secretària d'Estat.

Precisament Hillary Clinton anunciava en unes declaracions recents la seva aposta pel "poder intel·ligent" (smart power), i no s'estava de fer referència explícita a l'ús d'estratègies de caire cultural. Entrem en una nova era en molts sentits i pel que hem vist l'àmbit de la cultura establirà uns lligams molt estrets amb la diplomàcia. Voler fer segons quin tipus de prediccions pot ser massa agosarat, però aquest nou context, per a Catalunya i per la cultura catalana, aporta més oportunitats que no pas amenaces. Ara tindrem el repte de definir la nostra estratègia i jugar bé les nostres cartes per ser presents al món.