Aquests dies l'Organització Mundial del Comerç ha reunit a Ginebra els ministres de comerç de 40 països d'arreu del món amb la intenció de desbloquejar les negociacions per a la liberalització comercial mundial. Aquest és un tema prou complex i no volem ara entrar en les valoracions dels pros i contres d'aquest procés i de les implicacions que pot arribar a tenir. D'entrada, els resultats de les negociacions no afectaran de manera directa a l'àmbit de la cultura. El motiu? És ben senzill, es tracta de l'anomenada "excepció cultural". L'excepció cultural vol dir que les creacions culturals no són considerades com a productes sotmesos a les regles del lliurecanvi. A la Unió Europea, França és l'estat que més s'ha destacat per l'ús d'aquesta clàusula d'exempció i que més ha regulat la penetració de productes i creacions culturals no franceses. Així per exemple, mentre a Europa el 75% de els pellícules projectades venen dels Estats Units a l'estat francès aquest percentatge és del 55%.
És només un exemple. Ara bé, ens indica fins a quin punt els processos de globalització són vistos com a una amenaça que pot ofegar la diversitat cultural. Aquest és un debat que a Catalunya tenim ben present, però amb algunes peculiaritats. Principalment el fet de no disposar d'una estructura estatal al darrera ens fa viure en una mena de tensió permanent amb l'Estat espanyol cada cop que es vol legislar en favor de la llengua i cultura pròpies, com per exemple en el cas de l'actual Estatut d'Autonomia. Aquesta tensió també s'evidencia cada cop que es vol fer una projecció internacional específica, com per exemple en la ja mítica fira del llibre de Frankfurt.
Per tot plegat, sovint la cultura catalana planteja la globalització com una oportunitat única per presentar-se tal com és, directament, sense intermediaris que per norma apliquen el cafè per tothom. Aquest plantejament genera unes dinàmiques i unes propostes que són molt interessants i innovadores, com anem tractant regularment en aquestes cròniques. Aquesta estratègia de projecció i participació global, ha d'anar acompanyada des de casa nostra per una defensa, i quan calgui regulació, de la nostra excepció cultural, que ens doni tots els instruments per tenir una creació cultural, i una indústria, potent. Si l'OMC en reconeix l'especificitat i l'excepció serà per alguna cosa, cal aplicar-la.
