Afirma l'economista Francesc Cabana que hi ha una relació clara entre el nivell econòmic d'un país i el seu nivell cultural. Cabana proposa que la millor manera de defensar la nostra personalitat política i la nostra economia és treballar per la cultura catalana. És una afirmació interessant i oportuna. Ja hem comentat en més d'una ocasió la creixent interrelació entre la cultura com a factor de projecció d'un país tan en l'àmbit econòmic (i no només indústries culturals) com també com a instrument de relacions para diplomàtiques que ajuden a la força política i econòmica de les nacions.
Tornar a repetir aquesta reflexió en aquests moments és oportú per diferents motius. D'entrada perquè ens trobem davant dos fets de gran importància que marcaran el nostre futur. Per una banda s'està negociant un nou model de finançament que acabi amb l'actual espoli fiscal. Per l'altra banda s'ha iniciat, o potser reactivat, una nova ofensiva cap a la llengua i cultura catalana. De moment és un manifest, però la propera sentencia que sobre l'Estatut català farà el Tribunal Constitucional espanyol pot acabar de reforçar el front jurídic de l'ofensiva. Són dos reptes, culturals, econòmics i en definitiva socials, que ens toquen de prop. Potser més del que potser ara ens pot semblar.
Per posar un exemple concret. Fa uns dies el Conseller Tresserras afirmava en una conferència a l'Ateneu Barcelonès que li agradaria que el pressupost del seu departament arribés al 2% del de la Generalitat. Actualment és del 1.13%, que ve a representar uns 43 euros per ciutadà a l'any. Sense una mínima millora del nostre finançament serà molt difícil millorar plantejar-se aquest 2%, i l'alternativa seria o buscar el suport o sinergies en l'àmbit privat o bé provar d'entendres amb l'inefable ministre espanyol de cultura, el senyor Molina, que ja ha donat mostres reiterades de les seves formes i de les seves idees. Amb un percentatge baix de despesa cultural, per exemple, serà difícil que la Generalitat pugui fer polítiques que permetin millorar els índex de consum cultural i de mitjans de comunicació en català.
En aquest sentit en la darrera onada del Baròmetre de la comunicació i la cultura que elabora la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), el castellà s'imposa clarament en el consum de mitjans de comunicació a tot el país, una situació que s'accentua a les Illes Balears i el País Valencià. Tot plegat són dades que ens permeten fer un bon anàlisi de la nostra situació i poder passar a l'acció. En d'altres moments històrics ja hem demostrat que tenim la capacitat i la preparació per fer que la nostra cultura i la nostra societat pugui tornar a ser capdavantera. Ara, i fen ús d'un terme empresarial - futbolístic, cal que impliquem tots els àmbits de la nostra societat per fer un cercle virtuós potent.
