“Vacances de somni en francès a més de 80 indrets del món”. A l’estiu de 2003 aquest eslògan que es llegeix avui a la pàgina web del Club Méditerranée va deixar de ser el reclam de l’enclau que aquesta empresa francesa tenia des del 1962 en un privilegiat paratge del Cap de Creus, al municipi de Cadaqués: el conegut Club Med. El complex va haver de tancar després d’un viu pols mantingut entre la companyia –defensada per l’advocat Joan Laporta, també president del FC Barcelona– i el Ministeri de Medi Ambient espanyol per incomplir de ple la llei de costes. Gràcies a un acord arribat entre les dues parts, que no va ser possible fins el 2005, el Ministeri de Medi Ambient comprà la instal·lació per un xic més de quatre milions d’euros, menys dels divuit que reclamava inicialment l’empresa.
Ara, tres anys després que el Club Med tanqués definitivament, i després de reiterats incompliments per part del Ministeri de Medi Ambient sobre la data d’inici de la seva anunciada demolició, la noticia positiva és que l’enderroc s’ha iniciat. Les màquines treballen des de dimarts de la setmana passada perquè el Parc Natural de Cap de Creus recuperi dia a dia, metre a metre, un espai que durant molts anys només han pogut gaudir persones amb un alt poder adquisitiu vivint completament aïllades i d’esquena de la realitat dels pobles de la Costa Brava. Recordem-ho: el Club Med, a tocar d’una platja privilegiada del Cap de Creus, estava format per 370 xalets adossats, dos restaurants, bar, piscina, pistes de tennis, de tir amb arc, discoteca i amfiteatre. I una dada curiosa que diu molt de l’indret: els veïns de Cadaqués n’hi van arribar a dir Gibraltar, per l’inexistent relació que hi havia entre els seus residents i la gent del poble empordanès.
Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient ha d’establir des de principis de l’any passat un acord amb el Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per cedir-li les 200 hectàrees que ocupava el Club Med amb l’objectiu que el Parc Natural del Cap de Creus les gestioni com a reserva natural integral. Però tot i les reiterades promeses de l’executiu espanyol durant el 2006, a hores d’ara aquest acord encara no s’ha produït. Malauradament, aquest no és l’únic cas d’incompliment per part de l’esmentat Ministeri: les 33 hectàrees de la desapareguda Radio Liberty de Pals també esperen encara ser traspassades a la Generalitat per integrar-se en el futur parc natural de Montgrí i les Illes Medes. En aquest sentit, a finals de setembre de 2006, Antonio Serrano, secretari General per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, en el marc d’un congrés europeu sobre paisatge organitzat a Girona per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, es va mostrar confiat que l’acord es tancaria a l’octubre, però a gener de 2007 aquest encara no s’ha produït.
Sigui com sigui, l’enderroc del Club Med constitueix ja ara un nou símbol de la preservació de la costa dels Països Catalans, com també va ser-ho l’esmentat enderroc de les antenes de la Platja de Pals el passat març de 2006 o, a la dècada dels noranta, la protecció de la cala Castell de Palamós després de la convocatòria local d’un referèndum. Però mentre Ajuntaments, Generalitat i Ministeri de Medi Ambient es congratulen aquests dies de l’inici de la desaparició d’un complex que mai havia d’haver existit, cap d’aquestes administracions és avui prou valenta per plantejar seriosament l’enderroc d’altres edificacions costaneres molt més altes que, de fet, deterioren amb major grau la malmesa façana litoral dels Països Catalans.
