445 euros al mes, 6.182 euros a l'any i 247.270 euros en tota una vida laboral de 40 anys d'un assalariat català que cobra 3.000 euros mensuals s'escolen en el trajecte Barcelona-Madrid que ha de fer la seva nòmina. s el resultat de calcular la diferència entre un sou en què s'apliquen les retencions de l'IRPF i la contribució a la Seguretat Social que estableix el sistema tributari espanyol i una nòmina d'un ciutadà d'un hipotètic estat català. El Cercle Català de Negocis, la xarxa d'empresaris i professionals a favor de la independència, ha creat el simulador de la Nòmina Catalana, una eina que permet calcular quin salari net cobraríem els catalans en una Catalunya independent.
La simulació té en compte que en una Catalunya independent el dèficit fiscal quedaria anul·lat i les retencions de l'IRPF serien força més baixes que les que aplica l'Estat. Aquest instrument, elaborat amb la col·laboració d'acadèmics com Jacint Ros Hombravella, Muriel Casals, Elisenda Paluzie i Emili Valdero, planteja imaginar que l'espoli fiscal de Catalunya s'utilitzi per reduir proporcionalment tots els impostos -el dèficit equival al 72,4% dels impostos-, a excepció de l'IVA, un tribut harmonitzat i similar a la resta de països europeus. El sistema de càlcul es basa en una escala de trams de l'IRPF a la catalana, en què la contribució del ciutadà a la caixa pública es reduiria dràsticament. En concret, un 48,5%.
Les úniques dades oficials publicades pel ministeri d'Economia situen el dèficit fiscal català en el 8,7% del seu PIB, mentre que els càlculs de la Generalitat de Catalunya l'eleven fins al 9,8%. Així, a l'assalariat que ara li correspon pagar un 24% dels seus ingressos passaria a contribuir només amb un 4%, i les rendes més altes, que ara graven un 43%, baixarien fins al 32%. El càlcul dels percentatges s'ha establert tenint en compte els diners que recuperaria la Generalitat essent un estat i que en canvi ara van a parar a la caixa de Madrid en forma d'impostos per contribuir a la solidaritat interterritorial. El govern català disposaria d'un finançament més folgat que li permetria aplicar una política impositiva menys agressiva amb els ciutadans de renda baixa i mitjana alhora que incrementaria les inversions i la despesa pública.
D'altra banda, la nostra contribució a una Seguretat Social catalana també seria força inferior a l'actual, reduint-se en un 13,2% sense que això posés en perill el pagament de les pensions. Tot plegat es reflectiria en el salari net dels empleats, que tindrien una renda disponible més elevada mantenint les prestacions socials i fins i tot millorant-les. A tall d'exemple, un assalariat que ara cobra 1.000 euros bruts, acaba percebent un salari net de 847 euros, mentre que amb una nòmina catalana arribaria als 925. Al final de la seva vida laboral, aquest mileurista podria tenir 43.223 euros més disponibles si Catalunya fos un estat, segons es desprèn dels càlculs de la Nòmina Catalana.
El catedràtic emèrit de la UB i ex-Síndic de Comptes Jacint Ros Hombravella remarca que "en aquestes condicions fiscals, els catalans continuaríem tenint un Estat del benestar amb els serveis actuals però amb molts més diners per a consumir, i per tant, la capacitat de compra i renda per càpita augmentarien significativament". La simulació de la Nòmina Catalana vol posar de relleu que els assalariats també pateixen directament l'espoli fiscal d'Espanya:"La Seguretat Social catalana és excedentària, és a dir, que paguem força per sobre dels serveis que rebem perquè bona part de la nostra contribució no retorna a Catalunya. En un estat català, la nostra seguretat social ens podria oferir serveis millors i generar un bon fons de reserva per pagar pensions com Déu mana", sentencia Hombravella.
