El 2040 hi haurà gairebé la mateixa població menor de 16 anys i jubilada que en edat de treballar a casa nostra, arribant a representar el 30% dels ciutadans. Amb aquesta projecció, l'executiu espanyol ha presentat un document de 43 pàgines en què proposa una llista de mesures a implantar per tal de reformar el sistema de pensions i "garantir la sostenibilitat del sistema" a partir del 2023, any en què se suposa que la caixa per pagar es buidaria.
La proposta estrella ha estat, perquè així s'ho van fer venir els representants governamentals en la presentació a la premsa, l'allargament de la vida laboral fins als 67 anys, és a dir, un parell d'anys més del que marca l'actual legislació perquè una persona tingui dret a cobrar una pensió pública. Els sindicats i la majoria de formacions polítiques s'hi han mostrat en contra, en considerar que el ciutadà acaba pagant els plats trencats.
Però curiosament, pocs o gairebé ningú, han denunciat que en aquest document de l'Estat no es faci referència a la necessitat de controlar, i sancionar si cal, les empreses que amb diner públic expulsen del mercat laboral persones d'entre 51 i 55 anys amb la fórmula de les prejubilacions. El cas més vistós és el de TVE, però pensem també en el FROB, el fons d'ajuda a les entitats financeres: una part d'aquest fons és públic, i s'ha donat via lliure a les entitats que es fusionen per gastar-se els diners en prejubilar treballadors. El professor d'Economia de la UPF, Josep Fargas, lamenta que l'executiu espanyol faci la vista grossa davant casos com aquests, en què "les empreses es poden treure del damunt els treballadors de més edat. Actualment, els treballadors poden estar dos anys cobrant l'atur i 13 anys més cobrant el subsidi d'atur, i evidentment això repercuteix en la seva pensió de jubilació, que serà menor, i perjudica el sistema de seguretat social, que paga sense ingressar res per aquestes persones", lamenta aquest expert.
Què pretén, doncs, l'Estat? No se sap ben bé, perquè ha comès un segon error. Ha presentat aquesta proposta sense buscar el mínim consens amb les sindicats, que són a les portes de reprendre el debat social trencat amb empresaris i govern espanyol. Què ha de dir un sindicat als seus associats, que treballin dos anys més, o que no ho facin? Que les seves pensions estan garantides si han nascut després del 1959, però que la dels seus pares potser no? Tot plegat, quan el ciutadà sembla haver oblidat que el juny del 2010 rebrà una altra fuetada amb la pujada de l'IVA...
