Dimarts passat, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, sortia victoriós de la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat perquè l'executiu espanyol havia posat sobre la taula 800 milions d'euros més, que complementaven els 4.006 milions que contemplaven els PGE del 2009. El Govern català havia estat un hàbil negociador que havia enredat els funcionaris que havien autoritzat la ministra Elena Salgado a tal dispendi? s força probable que justament hagi estat a l'inrevés.
La ministra va afirmar que les inversions estatals al 2009 fins i tot "superen" allò a què obliga la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'equipari a la contribució del PIB català a l'Estat durant els set anys posteriors a l'aprovació de l'Estatut, és a dir, fins el 2013. Però aquests 800 milions no cobreixen ni de bon tros els milions que encara deu l'Estat en compliment de l'Estatut aprovat el 2006. El 2007 es destinava una partida de 752 milions a compensar el dèficit d'inversions. D'aquests, 500 van quedar pendents per al 2008. L'any passat, la partida pressupostada era de 821 milions. Pròximament l'executiu català dirà quina part s'ha executat i quina no. Però anem sumant i veurem que possiblement superem els 1.000 milions d'euros tancats en un calaix que no podem obrir sense el permís de Zapatero.
I per si algú vol més pistes per confirmar que a Madrid el cinisme és el pare nostre de la seva política, la federació de caixes d'estalvi (FUNCAS) ha donat a conèixer un informe amb resultats demolidors per a Catalunya. La inversió de l'executiu espanyol a Catalunya entre els anys 1997 i 2007 va ser un 15% inferior a la pressupostada inicialment, convertint-se en el cinquè territori més afectat per aquesta variació negativa en les inversions de l'última dècada. En canvi, algunes comunitats autònomes estan sobrefinançades: Andalusia, l'Aragó, Extremadura, Cantàbria, Galícia.
El conseller Saura i tot l'equip de Govern coneixen els números. Saben que la ministra els ha tornat a aixecar la camisa, però callen. Estan negociant el nou model de finançament i cal discreció? Tenen un magnífic pla per aturar la sagnia estatal i perquè Madrid compensi Catalunya pel dèficit fiscal històric? Si no és així, hem de concloure que la classe política catalana és mesella. I si ho és, abocarà el país al desastre.
