Abans que acabi aquest mes de setembre que tot just encetem, AENA decidirà qui manarà a la nova T-Sud de l'aeroport d'El Prat, que entrarà en funcionament a mitjans del 2009. La decisió serà rellevant per al futur d'aquest aeroport i per a l'economia de Catalunya. En la pugna pel control de la quarta terminal hi ha tres aspirants: Star Alliance (Lufhtansa i Spanair), Onewold (British Airways i Iberia) i Sky Team (KLM i Air France), però probablement no hi haurà només un guanyador.
És possible que AENA, que depèn del ministeri que dirigeix la ministra Magdalena Álvarez, jugui la carta d'intentar calmar la mala maror que hi ha a Catalunya amb una certa concessió a les administracions catalanes, que volen que en l'assignació d'espais de la T-Sud es prioritzin les aerolínies que facin vols transoceànics directes des del Prat, però que regali a la nineta dels seus ulls, Iberia, el pessic més gran del pastís.
Si Foment fa aquesta jugada i la classe política catalana s'ho empassa, Iberia no trigarà massa a fer amb la T-Sud el que fa amb la T4 de Barajas, és a dir, tenir un gran espai desocupat i utilitzar-la per als seus ponts aeris, dificultant la implantació d'altres companyies que de ben segur oferirien un servei de més qualitat, però que no ho poden fer per manca d'espai i perquè la mateixa AENA no els concedeix slots, que farien ombra a la seva companyia nacional de bandera. Star Alliance i Sky Team han mostrat la seva voluntat d'apostar pels vols transoceànics, no així Onewold, que no ha passat de tímides concessions, deixant sempre clar que El Prat no té potencial.
AENA hauria de tenir visió de futur, i entendre com una oportunitat de creixement el fet que moltes companyies aèries del món s'hagin interessat pel mercat aeri de l'estat espanyol, no només Barcelona, que es considera un dels més dinàmics pel seu major tràfic aeri i potencial de creixement a tot Europa. Si no es fa per motius polítics, per por a que Catalunya creixi més del compte, aquells qui manen a AENA ho haurien de fer pel teixit empresarial, perquè un aeroport ben gestionat, com s'ha demostrat a la resta del món, és un pol d'atracció econòmica més potent que les armes fiscals o polítiques de tota mena que pugui exhibir un govern.
