L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Si traslladem aquesta dita al món de les finances catalanes, Caixa Catalunya pot ser el màxim exponent. L'encara president de l'entitat, ara fusionada amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, Narcís Serra, brilla pel seu ampli currículum polític al servei del PSOE, però no pas per la seva experiència en gestió financera, si bé és llicenciat en ciències econòmiques per la UB. Des del 2005 ostenta la presidència de l'entitat, segons diuen, no pas perquè es considerés la seva gran vàlua professional, sinó perquè José Montilla, aleshores president de la Diputació de Barcelona, li havia promès un bon càrrec. I la seva trajectòria a les files dels socialistes espanyoles bé valia una bona recompensa econòmica.
Més de cinc anys després, quan l'entitat registra una taxa de morositat per sobre de la mitjana del sector i té evidents problemes financers, Serra és a punt d'abandonar el càrrec. Però el PSC no ha après la lliçó. Es busca president per a la nova entitat fusionada, i els candidats no seran seleccionats pel seu currículum en el sector financer, sinó pel carnet que duen a la butxaca. Sembla que el nou candidat, que imposarà la Diputació de Barcelona controlada pel PSC -Caixa Tarragona és a mans de CiU, però té poc pes polític en la fusió i Caixa Manresa no té cap opció- podria ser l'actual vicepresident primer del Parlament de Catalunya, Higini Clotas. Arquitecte de formació, el seu currículum professional s'atura l'any 1980, quan entra de diputat del PSC i deixa una dècada de feina en el món editorial. s el nom amb més possibilitats, si bé també sona el del conseller Antoni Castells, molt més adequat per al càrrec però amb un perfil massa acadèmic i respectat com per situar-se a les ordres polítiques d'un partit en la gestió d'una entitat financera. En les travesses també hi surt un altre socialista, Jordi Valls, exalcalde de Manresa i actual president del Port de Barcelona.
Sigui quin sigui el guanyador, el resultat serà el mateix. Un candidat polític per gestionar una entitat en un dels moments més complicats per al sistema financer. A Catalunya, els presidents no tenen funcions executives, que són a mans dels directors generals, però el cert és que tenen una gran capacitat de decisió a l'ombra. I si no, que li ho preguntin a Narcís Serra.
