Les polítiques d'infraestructures en l'Espanya actual susciten un consens sense fissures entre el PSOE i el PP. Ambdós partits comparteixen una visió absolutament radial de l'Estat que explica per què al llarg dels governs successius aquesta política centralista no ha variat, malgrat que es fes evident que perjudicava el creixement econòmic del conjunt del territori. El primer AVE enllaçava Sevilla amb Madrid, marginant la capital econòmica, Barcelona. No era pas una tria innocent, Felipe González sabia que si aleshores no triava Sevilla, mai no es faria aquella connexió. I va sacrificar la capital catalana. La política de ports i aeroports ha estat també la mateixa governés el PSOE o el PP: AENA com a ens gestor que vetlla només per l'engreix de Madrid com a única capital política, financera i econòmica de l'Estat, i si convé, donant una patacada als qui intentin fer-li ombra. s el cas de l'aeroport de Barcelona, tradicionalment castigat pel que fa a inversions i deixat de la mà de Déu, o de la mà d'Iberia, limitant el seu potencial de creixement com a plataforma intercontinental.
Doncs bé, aquesta obsessió per construir un Estat centralista també des del punt de vista de les infraestructures no és un invent dels partits moderns. L'estratègia es remunta a tres segles enrere. Almenys així ho assegura el catedràtic d'Economia Aplicada de la UB Germà Bel en el llibre que acaba de publicar, Espanya, capital París (Destino, 2010), i que fou assessor econòmic del PSOE. Aquest expert sosté que el recorregut fins l'actualitat comença després de la Guerra de Successió, "quan Madrid es converteix en capital política i Felip V fixa allí el quilòmetre zero de les comunicacions espanyoles". A partir d'aquí, "l'apoteosi del nou Estat radial arribarà en les últimes dècades, amb la consagració de la capitalitat econòmica de Madrid, convertida de forma irreversible en la capital total. Això és, en el París d'Espanya, el mateix que van somiar els nostres primers monarques borbònics fins a il·lustres reformadors de l'Espanya contemporània".
Bel repassa en el llibre els aspectes clau en aquest procés de capitalitat absoluta a través de les infraestructures de transport, que han convertit "una modesta ciutat del centre peninsular en la capital total i indiscutible d'Espanya" sense que les dinàmiques econòmiques dels territoris d'aquest Estat hagin importat ningú.
