Quan José Luís Rodríguez Zapatero va prendre possessió, l'any 2004, va prometre moltes més coses que respectar l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Alguna, com la legalització del matrimoni homosexual, afortunadament s'han complert, però d'altres no només no s'han complert sinó que han estat deliberadament manipulades en el sentit contrari, talment com si el suposat "progressisme" i "tarannà" que venia el PSOE s'hagués transmutat en el centralisme i conservadorisme del PP. s el cas, a banda és clar, de l'Estatut, de les polítiques socials encaminades a dignificar la vida del col·lectiu de la tercera edat. Les pensions havien de situar-se progressivament en el nivell europeu mitjà, si convenia, apujant impostos per garantir un fons de Seguretat Social per afrontar els pagaments. Però des del 2004 i fins avui, la situació dels pensionistes s'ha degradat fins a extrems propis de països on l'Estat del Benestar és encara a les beceroles.
Fa uns dies, la UGT de Catalunya presentava un informe d'anàlisi de les conseqüències de la retallada en pensions anunciada per l'Estat. La congelació de les pensions per a l'exercici 2011, una mesura amb què el Govern espanyol espera estalviar-se uns 1.500 milions d'euros, augmentarà el risc de pobresa de més de la meitat de les persones pensionistes de Catalunya. De mitjana, cada pensionista català perdrà 239 euros anuals que mai recuperarà si no es corregeix aquesta actuació. Al país hi ha 675.000 pensionistes que quedaran sota el llindar de la pobresa, situat en 8.748 euros per any, és a dir, 625 euros per 14 pagues, segons dades oficials de l'IDESCAT. Les pensions mínimes de jubilació i viduïtat oscil·len entre els 519,50 euros i els 725,20 euros mensuals. Per tant, moltes d'aquestes pensions, que es troben per sota del llindar de la pobresa (625 però per sobre del mínim es veuran congelades.
Aquest és l'Estat del Benestar que vol construir Zapatero, i contra el qual el Govern català hi pot fer ben poc. Amb la caixa més que foradada per culpa de Madrid, les polítiques socials a Catalunya estan ressentides. Però cal fer entendre a la ciutadania que si no es pot prestar un servei en condicions i no es pot garantir una pensió digna per a la gent gran, cal buscar la principal explicació en l'espoli fiscal històric que pateix el país, i també en l'estrany concepte d'Estat del Benestar que proclama el PSOE.
