El 9 de març de l'any 1900, en una sessió al Congrés de Diputats de Madrid sobre els pressupostos de l'Estat, el diputat de la Lliga Regionalista Josep Cucurella va fer un discurs de suport a l'esmena a la llei de pressupostos que havia presentat perquè el govern espanyol celebrés concerts econòmics.
S'esplaià en llargues consideracions sobre com va germinar a Barcelona la idea del concert econòmic, i va produir un veritable entusiasme entre la població. Aleshores, el diputat català es va referir al menyspreu a què alguns polítics catalans havien estat sotmesos per altres polítics espanyols, i també a la gestió pèssima de l'estat dels tributs procedents de Barcelona: "els diners no són per llençar-los al carrer, s'han d'administrar bé", va reclamar.
A més, va detallar les arbitrarietats i injustícies comeses pel capità general de Barcelona, el general Despujols, "el funcionari més funest d'Espanya, ja que posa a la presó a qui li dóna la gana i confisca els béns dels ciutadans tenint per llei només la voluntat. Les immoralitats de l'administració han fet que la bandera del concert econòmic sigui acceptada amb joia per Barcelona, per ser aquesta l'única fórmula de posar remei a tants greus mals". El diputat català no se'n va sortir, però es va establir un veritable debat ideològic al Congrés espanyol. Fa més d'un segle d'aquesta declaració. I en 109 anys no s'ha aconseguit el concert econòmic. Ni tan sols es planteja el debat.
Per a CiU, reclamar el concert amb la boca petita serà l'estratègia per posar en evidència que ERC s'ha conformat amb un sistema de finançament que la federació nacionalista titlla de penós. Per la seva banda, ERC deixa clar que el concert és millor que el finançament, però que aquest pacte ha de durar uns anys perquè ha costat molts esforços, i potser també un desgast electoral brutal. Però sigui com sigui, sembla improbable que mai ERC i CiU facin front comú per obtenir un sistema de concert econòmic que faci veritable justícia a Catalunya. Les batusses partidistes pesen més que l'interès del país. Per descomptat, el PSC i ICV mai no veuran amb bons ulls un sistema que garanteixi el potencial de Catalunya front Espanya.
