“En aquesta legislatura l’economia espanyola ha entrat en la Champions League de les economies mundials. Som l’economia que més partits guanya, la que més gols ha fet i la menys golejada", assegurava ahir, Diada Nacional de Catalunya, el cap de l’executiu espanyol hores després que el seu grup parlamentari, amb vint diputats catalans del PSC, li evités donar explicacions al Congrés espanyol sobre les inversions en infraestructures que l’Estat té previst de fer a Catalunya d’acord amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, com demanaven les forces catalanes, tret del PSC, a Madrid.
El que no va explicar Zapatero és que si aquest equip marca tants gols és perquè en la seva plantilla hi té uns quants cracks, als quals no els paga el sou que els correspondria pel seu pes i la seva aportació al conjunt. L’economia catalana és la principal impulsora del creixement econòmic de l’Estat espanyol, aportant al PIB el 18,85% del total espanyol, i amb sectors econòmics capdavanters que han sabut adaptar-se al context de mercat europeu i global. Sense aquests cracks, difícilment, per no dir impossible, l’equip no hauria passat de la segona divisió. Però el míster no està disposat a reconèixer que alguns suen més que d’altres la samarreta, i molt menys, a donar-los allò que demanen per poder seguir-se entrenant en condicions òptimes.
Mentrestant, el ministre d’Economia i vicepresident econòmic, Pedro Solbes, s’entesta a mantenir les previsions de creixement per al 2008, malgrat que l’Estat manté una elevada taxa d’atur i una inflació més alta que la que li correspondria en la mitjana europea. Tot és optimisme, doncs, sobretot a sis mesos de les eleccions espanyoles. Però no només Madrid i el PSOE són optimistes, també a Catalunya el president de la Generalitat, José Montilla, feia una crida als catalans a tenir paciència i esperar els resultats. Montilla assegurava als catalans en plena Diada que els propers pressupostos generals de l'Estat "comptaran amb més diners per a inversions que la quantitat que hi ha hagut durant tota la legislatura del 'Majestic', del 1996 al 2000". Segons el president, el Govern català “guanyarà la batalla i la guerra” per fer complir dins el pressupost de 2008 i en els dels propers anys la disposició estatutària que preveu un 18,8% de la inversió per a Catalunya. "El país ho necessita, és de justícia, i després del que ha passat aquest estiu encara estem més carregats de raó".
Ara bé, el president de la Generalitat i membre del comitè federal del PSOE no vol lamentacions entre els catalans, que han d’esperar pacients el regal de Madrid. Per això, segons ell no cal "lamentar-se, queixar-se o deprimir-se", sinó "treballar, superar les dificultats i fer les infraestructures", fita per a la qual ja s'hi treballa i s'inverteixen "milers de milions d'euros".
Així doncs, queda clara la lliçó de la Diada Nacional. Acotxar el cap i resar perquè a Madrid el míster s’acabi compadint del crack i li pagui el sou que li pertoca. Si això no passa, potser alguns seguidors del club protestin de debò, mobilitzin una part dels socis del club i acabin obligant l’entrenador a donar la cara. I algun dia també hi haurà eleccions a la presidència del club, i normalment, si salta el president, el míster va darrere.
