Recordeu que tot just fa un any, Rodríguez Zapatero proclamava que l'economia espanyola "juga a la Champions League de les economies"? Aleshores, la caixa de l'estat presentava un superàvit del 2,10% del seu PIB i l'executiu socialista prometia polítiques d'ocupació que reduirien la taxa d'atur, una de les més altes de la UE. Tot plegat, negant rotundament que els efectes de la crisi que va esclatar l'agost del 2007 als Estats Units amb les hipoteques subprime haguessin afectat el més mínim l'economia espanyola.
Mesos després, l'equip econòmic de Zapatero ja pronuncia la paraula crisi. Però nega que, a diferència d'altres països de la UE, el seu sistema financer pugui estar exposat a algun risc. El Fons Monetari Internacional adverteix que l'Estat espanyol entrarà en recessió econòmica el 2009, Zapatero ho nega amb el to optimista que el caracteritza -l'estat tenia a l'agost un dèficit de l'1,39% i una taxa d'atur en màxims històrics- i es vanta de tenir el sistema financer més sòlid del món.
Però, realment els nostres bancs i caixes estan blindats a la crisi? Evidentment, no. s probable que cap de les entitats hagi comprat els anomenats actius tòxics, és a dir, actius vinculats amb les hipoteques d'alt risc que es van comercialitzar als EUA, però hi ha un segon element tant o més perillós. Als Estats Units la crisi es va desencadenar per la bombolla immobiliària, i a l'Estat, en sabem molt, de bombolla.
Justament, bona part de les entitats financeres, especialment les caixes de dimensions mitjanes, van apostar massivament per rendiments elevats en el sector immobiliari, i ara hi tenen invertits diners que potser no podran recuperar. A més a més, l'accés al crèdit internacional està congelat, hi ha menys liquiditat al mercat interbancari i per tant les caixes i bancs fan menys activitat de negoci, i això es reflectirà en els seus comptes de resultats.
Ara, el risc que corre cadascuna de les nostres entitat depèn de la seva liquiditat i del percentatge de crèdits que hagi concedit, una informació que en el context de desconfiança internacional, és molt difícil que es mostri. En qualsevol cas, sembla evident que les caixes passen per un moment complicat perquè la seva activitat creditícia s'ha reduït dràsticament.
I mentrestant, a l'Espanya optimista de Zapatero tot va bé. No cal patir perquè a l'Espanya del PSOE les crisis econòmiques són rebudes amb un somriure i un copet a l'esquena per als afectats.
