Novembre del 2003. Palau de la Generalitat. Al balcó de la Plaça de Sant Jaume s'hi abocaven eufòrics el nou president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el número u del PSOE, que pocs mesos després seria president de l'executiu espanyol, el màxim representant de l'aparell del PSC, José Montilla, i el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. Rere la foto també hi havia l'ecosocialista Joan Saura. Es materialitzava una aliança tripartida que posava fi a 23 anys de govern de CiU.
Però també es donava el missatge, amb la presència de Zapatero, que a partir d'aleshores, a Catalunya li aniria tot millor perquè, n'estaven convençuts, el PSOE desbancaria el PP a Madrid. I així va ser. Ben aviat, Pasqual Maragall va impulsar la reforma de l'Estatut de Catalunya amb l'esperança que se'n sortiria, amb la seva idea d'una Espanya federal més justa i respectuosa.
El resultat, gairebé sis anys després d'aquella foto a Palau, és un Estatut retallat abans que fos aprovat pel Congrés espanyol i ara sota l'amenaça del Constitucional amb l'empara del PSOE i el PP. Pel que fa al finançament, el resultat també és clar: gairebé sis anys més arrossegant i incrementant l'espoli fiscal de Catalunya -i del País Valencià i les Illes Balears- i amb una negociació per reformar la Lofca, que no el model de finançament, que promet grans destrosses. La darrera xifra que corre són 1.400 milions d'euros per a Catalunya, i ja veurem si no són menys si la crisi econòmica encara es pot esprémer una mica més com a coartada.
Però, el PSOE no té la més mínima sensibilitat amb els seus territoris? La té, i en alguns casos, la sensibilitat és enamoradissa. Andalusia ha estat l'afortunada, novament. El 1996, el govern del PSOE va pactar amb Chaves el pagament d'un xec de 120 milions d'euros extra per compensar l'anomenat deute històric amb aquesta comunitat. Va ser una negociació bilateral, sense entrebancs ni reunions improductives. Andalusia s'havia plantat a Madrid per reclamar el pagament i ho va aconseguir sense massa romanços. Tretze anys després, els andalusos han tornat a parar la mà pel mateix concepte. Ahir, l'etern president andalús va rebre un xec per 1.200 milions d'euros. I això sense comptar el que li caurà quan es negociï el repartiment dels 7.000 o 8.000 milions que Solbes vol donar pel finançament autonòmic. Com a mínim, tirant pel cap baix, en rascarà uns 1.200 més. Per tant, ja seran 2.400. Quants en traurà Catalunya, que arrossega un dèficit fiscal que espanta? 1.400 i gràcies, segurament. Els 25 diputats del PSC tenen l'oportunitat de plantar cara a Madrid i posar fi a la riota generalitzada.
Mentrestant, entre reunions i humiliacions a Catalunya des de la capital de l'Estat, Andalusia ja ha cobrat.
