Des del setembre del 2005, quan l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya donava una llum d'esperança al futur de les finances del país, en la mesura en què s'apuntava a un model que donaria resultats molt similars als del concert econòmic, la política catalana havia estat immergida en una lluita permanent per esgarrapar uns cèntims de més en el repartiment de la caixa estatal. Ara s'ha tancat el model, i de sobte, amb suposadament -perquè el model no concreta xifres- 3.800 milions extra el 2012, la carpeta financera queda tancada. Amb clau per a la majoria de polítics.
Però curiosament, els economistes del país, tret dels afins al PSC, que afirmen que es tracta d'un model impressionantment bo per a Catalunya, adverteixen que lluny de ser un excel·lent model, és ple de trampes i d'incògnites. Economistes reconeguts, tant propers a ERC com a ICV i CiU, fan esforços per explicar aquestes trampes, però no se n'acaben de sortir perquè el finançament ja no és moda. Els polítics s'han encarregat d'arxivar el cas, i ara és moda el Tribunal Constitucional i la manifestació contra les ingerències del TC. Però per què tanta pressa a foragitar el finançament del debat públic? Tan bo és com perquè no se'n parli mai més? Segur que no. Però ara no toca, que diria l'expresident Pujol.
Al Govern se li gira feina amb el TC i les divisions que es poden produir si la sentència és adversa, i com sembla que passarà, el PSC aplica la llei del silenci. Aleshores, ERC sortirà al carrer, rebutjarà les ingerències, i ICV farà el joc al PSC i demanarà unitat.
Valdria la pena, però, que els nostres economistes seguissin intentant explicar els punts foscos, perquè els polítics saben que encara es poden resoldre algunes qüestions. Sobretot perquè s'apropa la negociació dels pressupostos de l'Estat. Algú recorda la unitat de què feien bandera els partits el 9 de juliol del 2008 quan es van fer una foto?
