L'Estatut de Catalunya, després que Madrid li passés el ribot, amb el consentiment, val a dir-ho, de tots els partits catalans menys ERC, i amb el regust de les 62 esmenes que va presentar el PSC al text que havia aprovat el Parlament de Catalunya el setembre del 2005, recull unes línies mestres sobre el finançament prou precàries. Sotmès a la Lofca, no és un nou model de finançament, sinó una modificació de l'actual, que és aplicable a totes les comunitats autònomes excepte a Euskadi i Navarra, que com se sap, tenen el sistema de concert econòmic. Després de les retallades de Zapatero per respondre a les pressions de la UE perquè l'Estat espanyol no compleix amb la normativa comunitària sobre dèficit públic, aquest minso finançament queda encara més escanyat. Es retalla en obra pública i s'anuncia que la disposició addicional tercera de l'Estat no està garantida íntegrament. Bé, de fet tampoc no s'havia complert en els anys anteriors des de la seva entrada en vigor en els pressupostos del 2007.
En aquest context, i després de la retallada de la sentència del TC, alguns sectors empresarials comencen a reclamar als polítics catalans unitat perquè moguin fitxa, com a mínim en la qüestió econòmica. s el cas de la patronal vallesana CECOT. El seu president, Antoni Abad, és clar en el missatge que llança als partits catalans: "cal unitat i sentit patriòtic per sobre dels interessos partidistes. Les estratègies dels partits catalans han de fer possible que es dibuixi un horitzó d´unitat per a la defensa dels interessos comuns. En aquest sentit, des de CECOT estem força preocupats pel finançament de Catalunya i les inversions, i per això ens agradaria veure que, des de la unitat política, es prioritzés el concert econòmic".
Però aquesta unitat és, ara per ara, una entelèquia. A la tardor hi haurà eleccions al Parlament, i la demagògia i les promeses estan ja a l'ordre del dia. Qui apostarà per demanar el concert econòmic a Madrid sabent que rebrà una patacada com a resposta? s la millor estratègia, després d'acceptar un Estatut retallat i quan encara ni tan sols s'ha desplegat aquesta norma, es plantegi aquesta reivindicació? CiU és qui n'ha fet bandera, i també és CiU qui ha governat durant dues dècades a Catalunya i ha donat suport a majories del PP a Madrid -recordem el Pacte del Majestic-, però no ha reclamat mai el concert. Per la seva banda, ERC, encara que ho vulgui, té una influència tan limitada a Madrid, que es cremaria inútilment. Així doncs, els partits hauran de ser sensats, i com a mínim assumir el gran fracàs de l'Estatut. Un cop assumit de debò, serà el temps de reclamar un tracte fiscal just. La tan defensada Constitució espanyola ho permet.
