Des que el Banc d'Espanya va intervenir Caja Castilla-La Mancha (CCM) el passat 29 de març que la rumorologia, sovint enverinada, sobre l'estat de les caixes catalanes, la principal diana econòmica de la Brunete' mediàtica, torna a bullir.
La premsa espanyolista, i també aquest cap de setmana La Vanguardia sense citar amb noms ni una sola font consultada, posen en entredit la viabilitat del sistema de caixes d'estalvi català. Des de Madrid i altres territoris s'apel·la a la suposada politització i manipulació de les entitats al servei d'un suposat projecte nacionalista -recordeu l'episodi de La Caixa, Gas Natural i el suposat separatisme radical de José Montilla que bramava La Cope i alguns diaris madrilenys.
Com ja hem explicat moltes vegades, les caixes catalanes, i també les basques, presenten una diferència substancial respecte a la majoria d'entitats de l'Estat espanyol, el seu elevat grau de professionalització de la gestió. A les caixes catalanes qui pren les decisions és el director general, un professional del sector amb molts anys d'experiència, mentre que el president és més aviat honorífic, mai gestor. Fins i tot en el cas de Caixa Catalunya, en què el seu president és purament polític i va ser col·locat després de la seva retirada de la vida política, la gestió va a càrrec de professionals. A les espanyes, en canvi, mana el president, nomenat per una administració i generalment, sense cap mena de coneixements sobre gestió econòmica. El cas de CCM no és excepcional. Caja Madrid és encara més escandalós. Dues faccions del PP esbatussant-se per controlar una caixa que molt probablement té els dies comptats per la seva pèssima gestió al llarg dels anys.
Sigui com sigui, l'executiu de Zapatero pretén ara aplicar una llei a tot l'Estat per regular les caixes, posant en el mateix sac totes les autonomies. Prepara la modificació de la Llei d'Òrgans Rectors de les Caixes d'Estalvis (LORCA), en gran part perquè les comunitats autònomes tinguin un menor pes i evitar conflictes com el que hi ha hagut en el si de Caja Madrid, fixant el límit en el 25% dels consellers que pot nomenar un govern, que ara és el 50%, i que les autonomies que regulin l'elecció de membres del consell, no puguin nomenar representants.
La Generalitat s'ha desmarcat del canvi de la Llei de Caixes i no donarà suport a aquesta modificació perquè s'apliqui a les caixes catalanes. "No veiem cap necessitat de modificar el model de funcionament de les caixes d'estalvis i no acceptarem que el model sigui modificat amb l'excusa de corregir problemes que s'han detectat en altres comunitats", va advertir el president José Montilla en un acte amb representants de caixes de l'Estat dijous passat a Barcelona. El president català considera que "no cal modificar un model que funciona bé. No entenem la urgència de canviar-ho".
El problema no és tant si un govern nomena el 25% o el 50% dels consellers d'una entitat, sinó que l'Estat intervingui en el sistema financer català amb una llei estatal que envaeix competències catalanes. Esperem que la Generalitat planti cara, però l'executiu de Zapatero sembla disposat a fer el que vulgui. De nou el PSC serà clau.
