En l'agenda de tots els partits catalans i dels càrrecs del Govern hi ha assenyalat del dia D, el 15 de juliol del 2009. Fins ara, d'altres dates clau han quedat marcades en la seva agenda, els tres dies en què el Govern de Catalunya va rebutjar en bloc la primera, la segona i la tercera proposta de model de finançament arribada des de Madrid.
Ara n'esperen la quarta, que pel que amenacen Zapatero i Salgado, serà la darrera. Però, ¿i si a la quarta no va la vençuda? Ens plantem o no ens plantem i ens aferrem a una debilitat del PSOE com és la manca de majoria al Congrés per aprovar els pressupostos generals de l'Estat? En temps de crisi, prorrogar els comptes seria nefast per a l'executiu espanyol.
'artimètica de fa un any ja no és tan clara. Aleshores, amb els vots del BNG i el PNB, i si volia Coalició Canària, ja era suficient. Però sembla molt improbable que els nacionalistes bascos donin el vot a un partit que ara governa a Euskadi amb el suport del PP, gràcies a unes eleccions on es va negar el dret de vot a més de 100.000 bascos. Pel que fa al BNG, els inputs tampoc no són positius per al PSOE. Per tant, els vots de CiU, i d'ERC segons l'aritmètica, són a preu d'or.
El calendari de negociacions pels PGE comença després de l'estiu, i a partir de l'octubre comença el mercadeig de suports. Des del Govern de Catalunya sembla que hi ha disparitat de criteris. El president Montilla, i també Antoni Castells hi insisteix des de fa temps, que aquest desgast no pot allargar-se massa més. Montilla ha dit que hi ha d'haver un acord abans de les vacances: o hi ha acord abans de l'estiu, o Catalunya en queda fora. Amenaça contundent, que d'altra banda CiU no es creu.
La federació nacionalista considera que el PSC fa comèdia, i que ja ha pactat un acord amb el PSOE, que, en ser dolent, s'està començant a maquillar. Per contra, alguns càrrecs d'ERC aposten per continuar les negociacions fins i tot l'endemà del 15 de juliol, adduint que encara es pot aprofitar la força que suposa que el PSOE necessiti els vots de Catalunya per aprovar els comptes de l'Estat. CiU també podria fer aquesta força, però no està clar del tot que finalment no accepti votar els pressupostos.
Sigui com sigui, en poques setmanes coneixerem el desenllaç d'un culebrot que ja dura massa temps, i que fonamentalment ha perjudicat Catalunya.
