No ha passat ni un any. De fet, algunes oficines encara conserven la retolació antiga. Els nous grups CatalunyaCaixa i Unnim, però també Caixa Penedès i Caixa Laietana, que van apostar per una fusió virtual, havien renunciat al seu viatge individual assetjats pel Banc d'Espanya i el govern espanyol, que els asseguraven que sense fusions la seva mort era propera. Ara, després d'embrancar-se amb el FROB, aquesta mena de préstec enverinat de l'Estat a un interès elevadíssim i sota l'amenaça d'intervenció i venda dels actius de la caixa si no es tornen escrupolosament els diners i els interessos, el setge al model de caixes d'estalvi centenari s'estreny. L'Estat i el Banc d'Espanya ho tenen clar: fora caixes, només bancs. Volen que les caixes es considerin fundacions, i que d'aquesta manera no disposin de la possibilitat d'intervenir en el mercat financer.
A Catalunya, els partits han posat el crit al cel. Però saben que hi ha poc marge de maniobra per aturar un procés de bancarització de les caixes que ja s'anunciava des que va esclatar la crisi financera l'agost de 2007. Aleshores, el tancament de l'aixeta creditícia als mercats internacionals va canviar radicalment els plans de les caixes. Poc a poc prenia forma la idea que només se salvarien unides -tret de La Caixa, que no necessitava massa ajudes-, i tot i que algunes entitats asseguraven que podien viure en solitari, no van trigar massa a abocar-se al procés de fusions. Ara ja no és suficient, sembla.
Fa dies que corre el rumor que CatalunyaCaixa serà absorbida del Banc Sabadell, amb el vist i plau i l'empenta de la Generalitat. La caixa regentada pel socialista Narcís Serra, ara rellevat pel també socialista Fernando Casado, es trobaria en una situació financera greu, i incapaç de captar recursos per començar a sanejar els seus comptes. Per la seva banda, el Sabadell reforçaria el seu perfil de banc que vol créixer.
També s'ha explicat que Unnim ja treballa de des fa setmanes en un pla per convertir l'entitat en un banc amb una fundació arrelada al territori, com hauria proposat el Banc d'Espanya, i vendre el 20% de les seves quotes participatives o industrials a un altre banc. s a dir, sospesa reconvertir la seva naturalesa jurídica, poder actuar del negoci financer com un banc i obrir la porta a formar part d'entitats bancàries més grans que comandessin la seva quota de mercat i el seu negoci financer.
Són males notícies per al sistema financer català. Però sobretot, són males notícies per a un model de caixes d'estalvi arrelades al territori, amb una vocació social, assistencial en molts casos, i també cultural. Si desapareixen les caixes, que a la llarga tot ho indica, es perdrà una eina d'arrelament al país i també una eina de justícia social. Perquè l'origen de les caixes es manté en certa mesura: donar crèdit als que es trobaven les portes tancades a la banca.
