Per què si comprem en un supermercat francès, conduïm un cotxe alemany, utilitzem ordinadors japonesos i portem uns texans dels Estats Units, no podem posar benzina d'una companyia que opera a l'Estat espanyol però que és de capital majoritàriament rus?
Primer va ser el viceprimer ministre rus, Aleksandr Júkov, qui fa dues setmanes va expressar el interès de Gazprom, a mans del govern rus, d'adquirir el 20% de Repsol que la constructora Sacyr havia posat a la venda, fet que el convertiria en accionista de referència de la petroliera, molt per sobre d'altres socis com Criteria (9,1%), PEMEX (4,9%), Axa (4,2%) o Barclays (3,2%). Després va ser la petroliera privada també russa Lukoil, que de fet, si prosperen les negociacions en els propers mesos, serà accionista majoritària de la companyia espanyola.
Per què és tan rellevant per a Madrid que les grans empreses segueixin a mans espanyoles i que qualsevol entrada de capital estranger no suposi el control de la companyia? En el cas de Repsol YPF, la possible compra per part de la major petroliera russa privada de prou capital com per convertir-se en l'accionista de referència ha tornat a encendre les alarmes del patriotisme, no només del PP sinó també del PSOE. L'equip de Zapatero posa com a prioritat, tot i remarcar que l'executiu no entra en els negocis privats d'una companyia, que les operacions que es facin no deixin Repsol sota els designis estrangers.
Des de l'executiu espanyol, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega ha comunicat que "el govern desitja que Repsol YPF segueixi a mans espanyoles i amb un pla industrial positiu per al interès estratègic de la garantia de subministrament". Per la seva banda, des del PP s'ha exigit a l'executiu de Zapatero que garanteixi que "de cap manera" la petroliera quedarà a mans d'una empresa extracomunitària com Lukoil".