La setmana passada, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu anunciaven un acord de fusió que culminarà a finals d'any amb el vistiplau de les entitats, el Banc d'Espanya i la Generalitat. Han estat les primeres entitats catalanes a anunciar un pas cap a un procés de concentració que no se sap ben bé quins beneficis reportarà
al país.
Tradicionalment, el sistema financer català s'ha caracteritzat per la seva solidesa i per l'arrelament al territori que aporta tenir fins a deu caixes d'estalvi diferents. Un sistema pràcticament únic a Europa -només equiparable en el cas d'Alemanya- on hi ha caixes amb més d'un segle d'història. Ara però, la crisi empeny a les fusions. Bé, la crisi o el Banc d'Espanya i l'executiu espanyol, amb la benedicció, per primera vegada, de la Generalitat, que fins ara havia defensat a mort la singularitat catalana.
I també, malgrat que part de la societat civil i el món econòmic i empresarial de Tarragona i Girona s'hi mostra en contra, perquè tem que es perdi la funció social de les entitats, sembla que està lligada i ben lligada la fusió de les tres caixes de fundació pública, controlades per les diputacions de Tarragona (CiU), Girona (PSC) i Barcelona (PSC). Per tant, a Catalunya, si no hi ha més moviments, passarem de 10 a 6 entitats financeres.
D'una banda, les noves entitats seran més potents, amb el risc que la seva obra social quedi diluïda. I de l'altra, i aquest és el punt més important, la fusió d'entitats és un dolç molt saborós per als bancs, que veuran una oportunitat d'instal·lar-se més còmodament en el mercat. A menys entitats, menys oficines, i per tant, un forat més gran per als bancs i les caixes foranes. s en aquest context que s'ha d'entendre també la pressió del Banc d'Espanya, que en tot moment ha volgut fer creure a les entitats que sense la fusió no hi ha futur. Doncs hi ha hagut futur durant més d'un segle...
Per la seva banda, l'executiu espanyol també s'ha posicionat en la línia del BE, i no és d'estranyar que la fusió de Sabadell, Terrassa i Manlleu hagi anat tan ràpid. Aquí la pressió del Govern també hauria estat decisiva per tancar un acord abans de l'estiu. Sigui com sigui, la fusió pot ser una bona estratègia, si a diferència d'allò que publiciten les entitats, els comptes estan pitjor. Seria una garantia de futur.
Però costa de creure que la seva situació financera sigui tan greu com per renunciar a un munt de dècades d'història perquè sí. I pot ser una mala notícia si al final serveix per debilitar el nostre sistema financer i que els bancs, com piranyes, es llancin a devorar el mercat financer tradicional que hagin deixat buit aquestes caixes.
