El 15 de juliol del 2008, l'Estat espanyol feia públiques les dades oficials de les balances fiscals de les comunitats autònomes. En el cas dels Països Catalans, les xifres eren lleugerament inferiors als estudis publicats per alguns economistes i pel servei d'estudis d'una entitat financera. Amb tot, eren esfereïdores.
A les Illes, l'espoli era del 14,2% del PIB, el 8,7% en el cas de Catalunya i el 6,3% al País Valencià. De la Vega i Solbes es van afanyar a deixar clar que aquestes xifres no tindrien cap valor en la negociació del model de finançament. Simplement es van publicar per fer callar per una estona els que reclamaven transparència fiscal.
Deu mesos després, el nou model de finançament, o més ben dit, la reforma de la Lofca, no només no té en compte el dèficit fiscal històric d'aquests territoris -tot i que només des de Catalunya s'insisteix en la necessitat de retallar aquest espoli per no danyar més l'estructura econòmica del país-, sinó que planta com a argument per donar quatre monedes el suposat dèficit fiscal de l'Estat.
La nova ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, justifica que el pastís sigui petit, uns 8.000 milions d'euros, perquè "hem de ser curosos, atès el nostre dèficit fiscal, i aquesta, i no una altra, és la raó perquè la quantitat final que s'acordi estarà distribuïda probablement en diversos anys". s a dir, que és l'hora de la misericòrdia i la solidaritat amb l'Estat. Si d'aquests 8.000 milions, Catalunya en rep 1.000 o 1.200, ha d'estar cofoia i agraïda, perquè si fa bondat, en els propers anys potser arreplegarà una mica més de ferralla.
Mentrestant, a Catalunya el president Montilla sembla preparar els seus per donar el sí a allò que ofereixi el PSOE des de Madrid. "Hem entrat en l'hora decisiva". El president de la Generalitat i líder del PSC va demanar al seu partit "confiança" quan digui que sí: "Si el govern diu que sí, no en tingueu cap dubte perquè serà que hi ha un bon acord".
Però a hores d'ara ja sembla impossible que Catalunya pugui obtenir els 3.500 milions per al 2009 que van xifrar les cambres de comerç i el mateix Antoni Castells. I a més, cal tenir en compte que el 2008, la Generalitat ja va deixar d'ingressar més de 3.000 milions d'euros per la recaptació d'impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Comencem a fer números i sabrem què és un bon finançament i què no ho és.
