El 2010 començarà per a Catalunya amb unes quantes carpetes sobre la taula: el traspàs de Rodalies de Renfe i la gestió de l'aeroport del Prat navegaran en la més absoluta indefinició, i caldrà veure si es compleixen els preceptes del nou model de finançament aprovat tot just fa un parell de setmanes. El departament d'Obres Públiques és conscient que el traspàs de Renfe és un regal enverinat, que molt possiblement portarà més problemes que alegries a l'executiu català. A menys d'un any per a les eleccions, la Generalitat del tripartit no es pot permetre el luxe de tancar legislatura sense aquest traspàs, si bé no anirà acompanyat de la dotació pressupostària mínima per prestar un servei correcte. El 2010 serà un any de transició, en què l'executiu farà una d'aquestes fantàstiques campanyes informatives en què mirarà de deixar clar que el desastre de Renfe no és pas culpa seva. Però sempre amb delicadesa per no ofendre el "govern amic", el mateix que demà dimecres ha de discutir al Congrés espanyol com aixeca la camisa als catalans amb la suposada descentralització de la gestió dels aeroports, ara sota el control total de l'ens públic AENA.
El ministre Blanco ha passejat per les espanyes la seva millor cara, un tasca ben fàcil tenint en compte la crispació que generava arreu la seva predecessora, Magdalena Álvarez, i ha promès des de grans traspassos de Renfe fins a gestions aeroportuàries on el govern català sigui "decisiu", entenent per decisiu una participació que no arriba al 30%, és clar. També ha ofert consens amb el pas del TGV per la Sagrada Família, millores en altres infraestructures i un llarg etcètera de compromisos que, a no ser que es compleixin demà mateix, passaran a engreixar la llista de carpetes pendents per al 2010.
I a tot això, Catalunya ha donat un sí entusiasta al nou model de finançament -inclosa CiU, que per error va votar-hi a favor!-, sense tenir però, cap garantia escrita que efectivament ingressarà els milions previstos a través de la disposició addicional tercera de l'Estatut. El nou model vincula massa els ingressos de la Generalitat per tributs a la situació econòmica del conjunt de l'Estat, i és evident que les perspectives per a l'any que encetem ara no són bones. Agències de qualificació internacional i organismes mundials alerten que l'Estat serà dels últims a sortir de la crisi, i que registrarà una taxa d'atur encara més preocupant. Com podem aleshores pensar que aquest 2010 l'executiu espanyol farà tots els deures -promeses no escrites, més aviat- que no ha fet el 2009? Tenint molta bona fe.
