Dels rumors a les certeses. Feia anys que des de Madrid es burxava, i finalment, sembla que un dels desitjos d'algunes grans patronals empresarials, de grups financers i també del PSOE i el PP comença a complir-se.
El context de crisi financera internacional, evidentment, té un gran pes en la decisió que sembla que ja han pres tres caixes d'estalvi de Catalunya, a la qual s'hi pot sumar una quarta. Les entitats de Sabadell, Terrassa i Manlleu presenten avui dimarts davant el Banc d'Espanya els detalls sobre l'operació de fusió que fa temps que estudien. Caixa Manresa també podria estar-hi interessada. Compta amb l'aval de la conselleria d'Antoni Castells, i si s'acaba duent a terme, la nova entitat, al capdavant de la qual previsiblement hi haurà el director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, seria la vuitena per actius gestionats a l'Estat espanyol.
Es tracta entre una operació empresarial, per tant, privada. Cap d'aquestes caixes ha recorregut al fons d'ajuda estatal, per tant, ni l'Estat ni el BE hi poden posar les grapes. Afortunadament. Però no deixa de sorprendre que finalment hagin estat caixes catalanes les que hagin obert definitivament la capsa dels trons amb aquesta proposta de fusió. De tots és sabut, i reconegut, que el sistema financer català és el més potent i sòlid de l'Estat espanyol, i el que gaudeix de més professionalitat en la seva gestió.
Precisament perquè la llei catalana de caixes d'estalvi ha sabut blindar el funcionament de les entitats de les inevitables ingerències polítiques en els seus consells d'administració. Tret de Caixa Catalunya, presidida per un exministre del PSOE , i de Caixa Girona i Tarragona, que també tenen presidents escollits per les diputacions però sense un perfil tan clarament polític com el de Narcís Serra, les entitats catalanes són absolutament independents.
Per què aquestes caixes aposten per la fusió? Realment els seus comptes estan tan tocats? No, no ho estan, si bé és cert que la crisi ha generat problemes de liquiditat. Però la seva dimensió entre petita i mitjana pot convertir-se en un problema en el futur, segons asseguren els experts. En tot cas, hi ha un element clar de pressió que està present des de fa molts anys: l'arrelament al territori de les entitats catalanes, amb la seva obra social i la seva història en molts casos centenària, tradicionalment ha molestat, i molt, el sector bancari i les caixes espanyoles. Fer-se un forat a Catalunya venint de fora és molt complicat, i encara que sigui un banc de grans dimensions, la captació de clients que ja tenen confiança en entitats catalanes no és fàcil. Per això des de Madrid sempre s'ha apostat per reduir l'oferta de caixes, i també ara des de l'executiu de Zapatero, de limitar-ne la seva independència. Qui sap si les nostres caixes comencen a notar l'ofec de la pressió espanyola i volen reaccionar abans no sigui massa tard.
Confiem que des de Madrid no se'n sortiran mai, en aquest intent d'afeblir les caixes catalanes. De moment, la futura caixa integrada per Manlleu, Sabadell, Terrassa, i potser Manresa, sembla garantir l'arrelament en cada territori d'origen, la seva obra social i sobretot, la independència professional que garanteix la bona marxa del sistema.
