"El document base suposa un avanç, però és insuficient. L'acord avui encara no és possible", ha assegurat avui a migdia el conseller d'Economia, Antoni Castells, en fer-se pública la segona proposta de l'executiu espanyol sobre el nou finançament. Segons el conseller, l'acord encara no és possible perquè "no hi ha ni una xifra, ni tampoc estableix els paràmetres variables essencials concretats, com ara el percentatge de recursos per anivellar". A l'espera de la reunió que mantindran els tres socis de govern divendres, la valoració del titular d'Economia és que la proposta "és prou ambigua" perquè no sabem si el nom model cobreix els mínims necessaris per complir l'Estatut".
Castells ha admès que la proposta de Solbes arriba "amb molt de retard", però que "val més això que res". L'expressió final del conseller potser no és la més afortunada, tenint en compte que malgrat que no s'han donat xifres, tot apunta que el nou sistema, que no és un canvi de model, es basa estrictament, i tal com ho han fet els successius sistemes de finançament, en el cafè per a tothom. Solbes s'ha esforçat a remarcar que totes les comunitats seran tractades igual, i ha explicat curosament se cedirà a totes les comunitats el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% dels impostos especials. s més, el ministre d'Economia ha aclarit que "no trenquem amb el model del 2001, el respectem però l'actualitzem". I respecte a l'Estatut, assegura que "és compleix estrictament". Curiosa afirmació, perquè sense donar les xifres ni explicar quins mecanismes d'anivellament s'aplicaran, és complicat posar la mà al foc pel compliment del text legal català. Solbes també assegura que "el principi d'ordinalitat està totalment respectat, tal com estableix l'Estatut català". Quines garanties hi ha? Cap. Tal com ha recordat Castells, en la proposta que han rebut avui no hi ha garanties que "l'anivellament acosti les comunitats però que no inverteixi posicions, això encara no queda clar".
Així doncs, sense donar a conèixer ni una sola xifra, ni tan sols el famós percentatge de despesa pública que es quedarà l'Estat -que Zapatero volia que fos el 50%-, Solbes ha sortit al pas. I segurament sap que finalment el PSC té tres setmanes per convèncer-se a ell mateix de la bondat de l'acord, encara que avui faci alguns escarafalls tímids. Pel que fa a ERC i a CiU, els toca un paperot molt complicat. Si el PSOE dóna els 3.500 milions que sembla que conté la proposta -segons algunes informacions publicades aquest cap de setmana-, el PSC s'hi sumarà amb entusiasme, amb el suport ja anunciat de cambres de comerç, patronals i moltes altres entitats.
Caldrà veure com evolucionen les negociacions en les properes setmanes, i si es donen a conèixer els ingredients concrets de la recepta del nou cafè per a tothom que s'ha cuinat al ministeri d'Economia.
