Durant els últims anys, Jaume Giró, director executiu de La Caixa, ha ensarronat amplis sectors de la societat catalana, dels mitjans de comunicació i de les institucions: crèdits a uns, publicitat a d'altres... a canvi que aquests mai no es fiquin amb La Caixa ni qüestionin els seus actes. La repartidora ha funcionat. La Caixa, --com també ho són El Corte Ingés o Coca-Cola-- és una entitat invulnerable. El seu poder és immens i la seva capacitat de càstig és temuda per polítics i mitjans.
D'aquesta manera La Caixa ha aconseguit silenciar el procés de descatalanització del seu aparell administratiu, dels seus òrgans de govern, i pitjor encara: de la seva cultura política i econòmica. La política lingüística del seu aparell de comunicació interna i informàtic segueix el mateix camí: tots dos són monolingües en castellà, tot i les protestes dels seus treballadors.
L'Obra Social de La Caixa ha abandonat en bona part el seu suport a la cultura catalana i a les empreses cabdals d'aquesta cultura. Davant d'aquesta situació diverses entitats i persones de la societat civil, amb el suport de treballadors, extreballadors i exdirectius de La Caixa, estan preparant un informe sobre la desnacionalització i la descatalanització de La Caixa per usar-ho en cas que la jerarquia d'aquesta entitat intenta frenar la transició nacional que avui du a terme la majoria social sobiranista.
El senyor Jaume Giró, el seu talonari, les seves subvencions i publicitat no podran comprar la dignitat nacional dels milers de treballadors de La Caixa i dels milions de clients, els quals podrien castigar l'entitat si aquesta no es queda al marge del procés o si castiga les institucions nacionals catalanes.
A La Caixa li convé quedar-se al marge.
