Ambdós partits van intentar fa uns mesos un gran acte empresarial en contra del dret a decidir que va acabar en llufa amb la celebració d'un simple acte participat pels sectors més retrògrads, espanyolistes i pijos del Foment del Treball.

Ara, quan havien aconseguit un mínim èxit en la no assistència de Foment i del Cercle a la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, han tingut dins de Foment del Treball una gran bronca en la que molts dels membres de la seva junta directiva han demanat explicacions al president Joaquim Gay de Montellà sobre la seva actitud en negar-se a assistir a la reunió d'aquest pacte. Cal recordar que a la reunió hi van assistir CCOO, UGT i totes les patronals de la petita i mitjana empresa, que són majoria a Catalunya. Això ha obligat Gay de Montellà a replantejar-se la seva assistència en una propera reunió. 

Quant al Cercle d'Economia, Josep Piqué, que viu les darreres jornades com a president, també ha rebut fortes crítiques per la no assistència --en aquest cas molts dels membres de la junta del Cercle s'han declarat partidaris del dret a decidir, i alguns s'han declarat clarament sobiranistes. Un altre exemple és el del Cercle del Liceu de Barcelona, el qual en una darrera reunió sols 5 de 20 membres van manifestar-se contraris al dret a decidir, provocant així moments de tensió i desconcert.

El món econòmic i financer, doncs, està capgirant el rumb de la seva actitud vers el dret a decidir, i sobretot en aquells sectors empresarials joves i que són líders en el món empresarial de l'exportació i la internacionalistzació de l'economia catalana. 
El món econòmic i financer està capgirant el rumb de la seva actitud vers el dret a decidir"
Tampoc el cap de l'Estat, el del govern de l'Estat ni els seus serveis i clavegueres no estan aconseguint un gran èxit en atemorir la gran banca catalana (La Caixa i Banc Sabadell), uns bancs que intenten surar en una situació complicada tant amb l'Estat com amb el govern de la Generalitat. La banca catalana és conscient que hi ha una gran majoria social que aposta pel dret a decidir i per la sobirania, i que una gran part són els seus clients. I també saben que aquests clients volen l'estricta neutralitat dels que són els seus bancs, i els clients són conscients que tenen força i que podrien exercir-la.

El PP i C's havien centrat la seva campanya contra el Pacte Nacional pel Dret a Decidir en l'ús de Foment i del Cercle com exemples de seny i responsabilitat espanyolista. Ara, què pensen fer? S'han quedat sense arguments i possiblement sense estratègia. Ja ningú no hi creu en els arguments del PP, en la senyora Camacho i els seus rams de flors, en el convers Millo ni tampoc en el nen maco de C's, advocat de La Caixa, uns personatges que cada vegada més es converteixen en titelles dels aparells de l'Estat.