Sobretot no volen que una empresa espanyola que vulgui tenir fàbrica o delegació comercial a Catalunya hagi de crear una filial catalana, i a la inversa, no volen que hagin de fer més paperassa, que hi hagi noves normatives de tot tipus ( mediambiental, sanitària, tècnica , etc) a les que adaptar-se , ni pagar impostos a diferents llocs i no volen perdre seguretat, sobretot jurídica. I per no voler no volen ni que canviïn els números d'identificació fiscal. I jo em pregunto, i això no seria el que voldríem que algun dia fos la Unió Europea? I doncs, perquè no fem que el mercat segueixi sent únic tot i que estigui format per dos estats independents i sigui l'embrió del futur Mercat únic europeu de veritat. Perquè desfer una cosa que d'aquí uns anys l'haurem de tornar a muntar i que a més té un cost altíssim sobretot a nivell d'empreses?

La importància d'aquesta unitat de mercat a nivell fiscal radica sobretot en els dos impostos que el regulen de forma preeminent. L'impost de societats i l'IVA. L'IRPF i els impostos especials també però en molta menor mesura i serien impostos de fàcil gestió per cada país sense trencar la unitat de mercat. Gestionar el 100% de l'IRPF i els impostos especials serien més diners dels que ara rep la Generalitat i per tant seria interessant controlar-los com més aviat millor. Proposo que, per gestionar l'IVA i l'impost de societats, es creï una agència supraestatal o un consorci, tutelat si cal per la UE, que reparteixi la recaptació entre els estats que en formin part segons els criteris que hagin acordat en pla d'igualtat. Es tractaria de criteris basats en el lloc on es consumeixi ( l'iva) i al lloc on s'hagi creat el valor afegit o segons la localització del personal ( societats) , criteris molt més lògics que el sistema actual que es basa amb la seu fiscal de la societat.

La creació d'aquesta agencia podria permetre la creació d'un fons de solidaritat durant uns anys que pogués ajudar a crear infraestructures que afavoreixi els dos països , com ara el corredor Mediterrani. Aquest fet podria ajudar també a que des de l'exterior es veies que la independència de Catalunya no provocarà la fallida d'Espanya, uns dels principals inconvenients del procés de cara enfora.
Proposo la creació d'una agència supraestatal que reparteixi la recaptació entre els estats que en formin part"
A primer cop d'ull podria semblar que no caldria un consorci ja que amb un sistema com el concert basc podria ser suficient. Si analitzem la lletra petita del concert basc veurem que no és un model que es pugui adaptar a una situació d'igualtat ja que incorpora el fet que les grans empreses basques que venen la major part de la seva producció fora d'Euskadi tributen al territori "comú", és a dir, a l'Agència Tributaria Española. I això es fa, i és lògic que es faci, precisament perquè en cas que no hi hagués unitat de mercat, l'iva d'aquest productes es quedaria al país de consum i no el de producció. I l'impost de societats, si l'empresa tingués filials fora d'Euskadi, també es quedaria, en teoria, al país on estigués la filial que els ha produït.

Per tant, i ara faig un parèntesis, una part de raó si que tenen els que diuen que el dèficit fiscal es compensa en part amb el superàvit comercial. En cas d'independència l'IVA de les vendes catalanes a Espanya es quedaria a Espanya i també part de l'impost de societats de les empreses catalanes que tinguessin fàbriques o delegacions a Espanya. I a l'inversa, també. Però com que els saldos actualment son favorables a Catalunya hi perdríem. He de dir, però, que els càlculs que s'han fet del dèficit fiscal s'han basat a l'hora de calcular els ingressos teòrics en fluxos de consums i producció, i no amb la seu del domicili social de l'empresa i, per tant, ja tenen en compte aquests paràmetres. Els famosos 16.000 M d'Euros ja són tenint en compte aquests criteris. Catalunya, per tant, cediria competencies en la normativa i el repartiment de l'IVA i l'impost de societats, i, a canvi, aconseguirem que a nivell mercantil no hi haguessin grans canvis i, per tant, no hi hagués el risc de fugides d'empreses, sobretot multinacionals, es reduiria el risc de boicots, de lluites entre paisos per abaratir l'impost de societats i tralladar el benefici al pais que el tingués més barat , s'estalviaria moltes despeses i seria un estímul important per assegurar que Espanya, encara el nostre principal mercat , no fes fallida.
Si anem cap a una unitat fiscal i de mercat a nivell europeu ens hem d'anar acostumant a perdre capacitat normativa"
Així l'Agència Tributaria Catalana gestionaria i recaptaria directament el 100% del IRPF (l'impost més important del que ara l'Estat transfereix un 50%) i el 100% dels impostos especials (tabac, alcohol, hidrocarburs…) dels que ara rebem el 58%. I tindria plena capacitat normativa en tots dos impostos. I podria encarregar-se de la gestió i recaptació de l'IVA i l'impost de societats al territori català, d'acord amb la normativa pactada, i cobrant o pagant el saldo que sortís després de fer els càlculs.

Per tant, es perdria capacitat normativa, que s'hauria de consensuar amb els països que formin l'Agència. Si anem cap a una unitat fiscal i de mercat a nivell europeu ens hem d'anar acostumant a perdre capacitat normativa en aquest dos impostos i també en tota la resta de normativa tècnica que hauria de tendir a unificar-se a nivell europeu. Això si, Catalunya tindria opció a proposar canvis, i a vetar els dels altres per intentar adaptar els dos impostos a la seva estructura empresarial. I també a "partir peres" si Espanya segueix entestada a incomplir tots els seus pactes.

Estic convençut que si féssim un mercat així segurament Portugal ràpidament demanaria entrar-hi. Seria el mercat ibèric. I mica en mica la resta de països de la UE s'hi anirien incorporant.