El PSC ha sigut un dels actors polítics cabdals en les darreres dècades a Catalunya, des de l'època de la transició. El partit ha aportat estabilitat social, cohesió i el fet que Catalunya hagi esdevingut, a dia d'avui, un sol poble.
Però el PSC ha estat constantment sota la pressió dels interessos del PSOE i del nacionalisme espanyol, i el PSOE no ha acabat d'entendre mai que els socialistes de Catalunya formen un partit nacional amb estatuts propis al Ministeri de l'Interior de Madrid. I, per a manipular aquesta realitat i transformar-la, els diferents dirigents del PSOE estatal han fet mans i mànigues per diluïr l'oferta federal dels socialistes.
També cal reconèixer que, històricament, hi ha hagut militants del PSC que, per tal d'ocupar càrrecs a l'stablishment estatal, han vengut les seves conviccions per passar a fer de fidels servidors de l'aparell estatal del PSOE.
Avui, ja en ple segle XXI i davant de l'històric 23 de gener de 2013, el PSC no pot seguir fent la puta i la Ramoneta, l'eterna indefinició nacional, i no pot continuar oferint mai més una opció federal que només interessa a ells mateixos i que no compta amb cap soci espanyol amb voluntat de federar-se.
Estan segurs el PSOE i els seus satèl·lits que aquest vot captiu durant dècades anirà dirigit, ara, en contra de la llibertat de Catalunya?"
El PSC ha d'ésser responsable amb la seva història, amb Alexandre Cirici, amb Maria Aurèlia Capmany, amb Marta Mata, amb Joan Raventós i amb tants d'altres socialistes històrics que van fer possible aquest partit nacional català.
Els qui, a dia d'avui, pensen com Bonet, Castells, Elena, Font, Geli, Maragall, Nadal, Ros, Tura, etcètera, etcètera, demà hauran de pressionar i mantenir-se ferms i coherents amb un PSC que és necessari per tal d'avançar en la sobirania nacional i en el dret a decidir.
El PSC, però, és format també per membres que pensen com Navarro, Lucena i, per què no, Chacón. Però aquests mateixos haurien de pensar que si adopten actituds inflexibles el pacte fundacional del 16 de juliol de 1979 se'n pot anar en orris i Cataunya ─i també els socialistes catalans, oblidant la seva síndrome d'Estocolm històrica─ poden construir ara ja sí un veritable Partit dels Socialistes de Catalunya nacional i desacomplexat.
Dins del Partit dels Socialistes de Catalunya ja s'hi troben els indicis d'una reacció nacional per a defensar el dret a decidir"
La Catalunya de la transició, de la immigració espanyola, ja no existeix, tot i els reductes del Baix Llobregat. Però qui assegura, davant d'un referèndum, què votarien aquestes bases? Estan segurs el PSOE i els seus satèl·lits a Catalunya que aquest vot captiu durant dècades anirà dirigit, ara, en contra de la llibertat de Catalunya?
Demà, 23 de gener de 2013, tots i cadascun dels socialistes catalans, no sols els seus representants, se l'han de jugar. Des del nostre col·lectiu creiem que dins del Partit dels Socialistes de Catalunya ja s'hi troben els indicis d'una reacció nacional per a defensar el dret a decidir.
