Cal reconèixer que Artur Mas, durant la seva entrevista breu a la CNN a Massachusetts ─així com també a altres mitjans de comunicació internacionals en els darrers mesos─ ha estat el President que desitgem i ha llençat el missatge que volem. Ara anuncien, també, que anirà a París, Berlín i Brussel·les. Cladrà escoltar què diu i caldrà, segurament, donar-li ple suport.
El missatge del President als Estats Units va ser clar i pragmàtic, tot i que podria haver anat més enllà. Amb tot, en el seu viatge a l'estranger hi van haver alguns elements que no van estar a l'altura de les circumstàncies, si partim d'una voluntat real d'Estat i d'una voluntat real d'actuar conformes a aquesta estratègia. Aquests van ser el protocol, la seguretat i la litúrgia.
No es tracta de viatjar com un príncep àrab, però el President tampoc no pot viatjar pel món com un petit empresari. Catalunya necessita projectar-se a l'exterior com una Nació amb voluntat d'ésser un Estat, i això requereix una imatge, un màrqueting i una litúrgia que es poden dur a terme sense malbaratar el pressupost públic.
Si realment Mas volia fer aquesta projecció exterior, ¿per què ha aigualit l'aparell d'exterior de Presidència?
Tanmateix, els sectors sobiranistes del país han mostrat la seva satisfacció per aquesta imatge que el President Mas ha donat a l'exterior. Hi ha, però, encara moltes preguntes i incògnites que caldria que el President hi donés resposta: si realment Mas volia fer aquesta projecció exterior, ¿per què ha aigualit l'aparell d'exterior de Presidència? Per què el President ha col·locat a l'aparell d'exterior del Govern diplomàtics espanyols sense sentiment ni voluntat de crear un Estat? Per què ha eliminat l'incipient, jove i dinàmica diplomàcia catalana a l'exterior?
¿Són conegudes, a Presidència, les declaracions del delegat de la Generalitat a Brussel·les... sobre la llengua, l'independentisme, etcètera? I per què la Generalitat no ha reaccionat amb duresa davant d'un atac coordinat contra allò que ells anomenen "despectivament" ambaixades?
Si realment pretenem donar un pas endavant i volem avançar cap a la plena sobirania nacional és vital la creació de noves generacions de diplomàtics catalans que, en centres de decisió mundials ─Brussel·les, Moscou, Nova York i Pequín─, siguin capaços d'explicar i crear lobbys que donin suport internacional a la voluntat de sobirania de Catalunya.
Per acabar, i amb tots els respectes que ens mereixen els professionals dels actuals dirigents del servei exterior de la Generalitat: ¿algú que conegui els currículums d'aquests professionals i les seves trajectòries realment pot arribar mai a creure que aquests han de ser els vertaders dirigents de la política exterior catalana?
El President Mas juga les seves cartes. Li hem de donar suport. Però cada vegada està més sol i no gaudeix no sols de l'equip dels millors sinó que li manquen les persones disposades a jugar-se-la com ell.
