Moltes vegades -la majoria- els futbolistes habiten en un submón de luxe, idolatria i superficialitat de valors. En aquests casos és difícil comprendre l'estat d'ànim de l'aficionat de peu. Sí, en declaracions s'escupen quatre tòpics, alguns jugadors -els més sentimentals o els "de casa"- fins i tot ho arriben a sentir. Si juguen malament, si els resultats són negatius, si els objectius queden lluny, el jugador també pateix per l'aficionat. Però la majoria de vegades, i en el millor dels casos, la cosa es queda aquí. Hi ha unes excepcions que podríem conèixer com a redempcions futbolístiques.
Això succeeix quan, a sobre de lamentar l'estat d'ànim del supporter', el jugador fa un pas més i, excepcionalment, es rasca la butxaca o s'empassa públicament l'orgull en benefici de l'altre. Aquest dissabte uns quants seguidors de l'Espanyol viatjaran a Vila-real amb autocars pagats pels jugadors del primer equip. Res a veure però, amb la línia que uneix O'Neill, Brown i Jarolim.
Martin O'Neill és l'entrenador de moda a Anglaterra. I el seu Aston Villa, l'equip revelació de la Premier League. Està completant una temporada fantàstica i ja s'ha col·lat entre els 4 grans. Ara mateix, els vilans es troben en places de Lliga de Campions, per sobre de l'Arsenal i lluitant per la segona posició amb el Liverpool i el Chelsea. No cal dir que els seus seguidors estan encantats amb una situació que ni s'imaginaven somiar. El Villa també juga la Copa de la UEFA, o la jugava fins que va caure als setzens de final contra el CSKA de Moscou. A l'anada, a Birmingham, empat a 1 i a la tornada, derrota per 2 a 0 i cap a casa. Martin O'Neill, confiat en les possibilitats dels seus jugadors, va deixar 8 dels homes habituals fora de la convocatòria per jugar a Moscou i l'equip ho va pagar car. Els aficionats -uns 300-, indignats en el vol de tornada, van recriminar aquest fet a O'Neill. L'entrenador, lluny d'amagar-se, es va acostar a la zona de l'avió on hi havia els seguidors i els va explicar la situació. Al final, tots contents. O'Neill va entendre les queixes dels aficionats, va demanar disculpes per l'eliminació i va comprendre que alguns dels seguidors s'havien gastat 1.300 euros per acompanyar l'equip a Moscou. Els va prometre pagar-los un sopar a les instal·lacions del club i que alguns dels jugadors importants també hi serien. Al final, aplaudiments i suport a l'equip per seguir fent història.
Phil Brown té algunes coses a veure amb Martin O'Neill. També entrena un equip de la Premier League i també mostra un respecte enorme pels aficionats del seu equip. Brown entrena el Hull City, l'equip revelació en la primera meitat de temporada. Fa unes jornades però, el Hull visitava el Manchester City i, lluny de mostrar-se com la sorpresa de la lliga, va encaixar 4 gols en els primers 36 minuts. Al descans, amb un 4 a 0 en contra i mentre els jugadors del Manchester City enfilaven el túnel de vestidors, Phil Brown va ordenar els seus homes que es quedessin al terreny de joc. Els va dirigir cap a la cantonada de l'estadi on hi havia els seus seguidors i un cop allà, amb el mateix Brown al capdavant, va demanar-los disculpes. Seguidament, i amb els jugadors notablement avergonyits, Brown va fer la xerrada tàctica del descans en aquella mateixa zona. L'entrenador va reconèixer al final del partit que havien estat ridículs durant la primera meitat i que els supporters necessitaven veure que l'equip se n'havia adonat i que volia fer alguna cosa per canviar la imatge.
Karel Jarolim probablement mai ha parlat ni amb Martin O'Neill ni amb Phil Brown, però tenen un concepte en comú, la redempció futbolística. El 23 d'octubre del 2007, l'Slavia de Prga visitava el camp de l'Arsenal en un partit de la Lliga de Campions. Els txecs, entrenats per Karel Jarolim, van perdre per 7 a 0. Al final del partit, destrossats, tots els jugadors de l'equip, titulars i suplents, van dirigir-se a la cantonada de l'estadi on hi havia els seus seguidors. Mig asseguts en fila, van agenollar-se, van inclinar el cap i van demanar perdó als seus aficionats. Aquests, lluny de retreure res, van respondre de forma igual i, al mateix temps, jugadors i aficionats, emocionats, van trencar el silenci amb uns aplaudiments sentits i com a barreja d'orgull i penediment.
s difícil imaginar-se que O'Neill, Brown i Jarolim acabin entrenant qualsevol equip de la lliga espanyola. També és difícil pensar que qualsevol equip català -almenys els professionals- respongui així davant un ridícul esportiu. De moment els gestos s'han correspost amb uns autocars gratuïts. I això, rascar-se la butxaca, probablement ja és molt.
