L'inici del mandat de Rosell ha estat potent. El nou president del Barça ha complert les seves primeres promeses -o amenaces- i sense estovar-se ha mantingut les distàncies marcades amb dos referents del barcelonisme contemporani com són Joan Laporta i Johann Cruyff. Aquesta actitud, lloable per una banda, ha generat imatges perjudicials pel club.

I és que la imatge de Johann Cruyff al taulell de les oficines del club tornant la insígnia que l'acredita com a president d'honor del club és força pobra. s possible que Cruyff actués correctament amb aquest gest. s possible, fins i tot, que també Rosell ho fes bé en la gestió d'aquest cas. Però la imatge que ofereix el club com a institució és trista. No pot ser que una llegenda del Barça com és Cruyff actuï així ni que se l'obligui a actuar així. El fons és aquest però no les formes. Quan topen personalitats tant fortes, tots fan la seva pròpia lectura dels mateixos fets.

El mateix passa en la relació Laporta - Rosell. Ho han arreglat amb l'abraçada del dia de la proclamació del nou president i amb el modèlic procés de traspàs de poders. Però no pot ser que el nou president del Barça, tot just acabat de prendre el càrrec, formalitzi una denúncia al seu predecessor. Sense entrar en repartir raons, això no pot ser. Un cop més, la complexitat del club i la fortalesa de les personalitats deixa en ridícul un club que, no ho oblidem, és dels socis i són ells els que han de decidir quin club volen. Rosell fa bé en mantenir la seva paraula i actuar amb personalitat. Però el seu "Tots som el Barça" de la campanya electoral implica deixar fora les actituds personalistes que amb tanta raó ha criticat. Hi ha gestos que s'han de fer sense soroll. Ara bé, tot és qüestió de lectures...