s molt arriscat discutir una idea a Pep Guardiola però el partit del Bernabéu, malgrat que no decidirà la lliga, pot deixar-la molt tombada. L'entrenador del Barça insisteix en donar la transcendència justa al matx. I té raó. Però en el futbol la irracionalitat a vegades atropella la racionalitat. L'atmosfera creada per alguns mitjans genera uns intangibles molt poderosos. Tal com han pintat l'escenari els actors a Madrid, el Barça mig sentenciarà la lliga si dóna el cop d'efecte.
I és que com que a Madrid tan sols poden agafar-se a la lliga, multipliquen cada detall d'aquest torneig per dotar-lo de grandiositat. I això resulta una arma de doble fil. Dóna més importància a guanyar-la però al mateix temps també magnifica el fracàs de no aconseguir-la. Fa temps que han oblidat els fracassos a la Copa i a la Champions. S'entesten en el cara a cara amb el Barça i això, vistos els antecedents, no sembla un bon recurs. A més, el Barça té Messi. I en aquest enfrontament directe l'argentí ja va superar Robben la temporada passada en aquella enquesta artificial inventada per valorar qui era el millor jugador del món. Aquest any la Brunete mediàtica ha insistit en dos pols. La primera cursa intenta equiparar Messi amb Higuaín per saber qui és millor golejador. La segona, compara Messi amb Cristiano Ronaldo. Fins ara Messi ha guanyat sempre.
Si segueixen entestats en valorar els èxits del Madrid en funció de si superen el Barça en qualsevol detall, per insignificant que sigui, tenen un problema. Si el Barça guanya al Bernabéu i ho fa amb personalitat, el projecte Florentino s'enfonsa perquè no té on agafar-se. Certament la lliga no es decidirà dissabte perquè matemàticament és impossible. Però alguns han portat la situació a un terreny límit i poden acabar caient escales avall. El projecte blaugrana és tant sòlid que no depèn del marcador del Clàssic. El del Madrid, sí.
Ja fa uns mesos que la idea d'Ítaca va aplanar sobre la trajectòria del Barça. Que si les paraules d'Oleguer, que si el temperament de Guardiola, que si la sensació generalitzada que l'aficionat culé gaudeix del bon joc del dia a dia per arribar als èxits. El Bernabéu és només una aturada més en el camí. I més quan setmana rere setmana pots gaudir d'un noi que surt a jugar al pati dimecres i diumenge, d'un noi que estima el futbol. D'un noi aliè als debats externs i a les portades dels diaris. Quan el futbol es converteix en negoci, Messi no encaixa. Confiem en que dissabte al Bernabéu guanyi el futbol.
