El ridícul del Barça com a institució, la impotència de Guardiola en roda de premsa i la distant gestió del president Sandro Rosell són les conseqüències del viatge del Barça a Pamplona. Sandro Rosell s'ha equivocat. La gestió del viatge a Pamplona, no podia haver-se fet pitjor. D'entrada, perquè ha anat del canto d'un duro que l'equip no perd els tres punts per incompareixença. Segons argumenta el president, ha cregut en la RFEF i aquesta l'ha enganyat. En fi, que la RFEF no té en el Barça un dels seus favorits, ho sabem des de fa molt de temps. Almenys, la propera vegada, que ho enviïn per escrit. Que en tinguin proves, que les promeses de Madrid sempre se les endú el vent- Això d'una banda. De l'altra, on era el president durant l'estat d'alarma al club? Resulta que hi ha una crisi i que el Barça és a punt de perdre un partit per incompareixença i el president cogestiona des de la distància.I en tercer lloc, no dóna la cara. s molt greu que davant aquell "pollastre", el club enviï un únic comunicat i a les set de la tarda. I al dia següent, una "carta oberta" als socis entonant el "mea culpa". Com si no ho sabéssim, i com si amb això n'hi hagués prou.

I els plats trencats, qui els paga? Elclub, l'equip i Guardiola. Quina imatge la d'en Pep a la roda de premsa posterior al partit. Ell, que durant tot el dia havia hagut de llegir portades i comentaris malintencionats, havent de sortir davant d'un grup de periodistes amb ganes de sang. Sol, havent-se de defensar del que no ha fet, per la mala gestió de Rosell.

Qui pensi que és exagerar, que es quedi amb la reflexió de Guardiola davant els atacs: "jo prou feina tinc a entrenar el meu equip".