Fa temps que ha començat la precampanya electoral a can Barça però pràcticament ningú s'atreveix a obrir la boca per confirmar-ho. Els mitjans prenen posicions, els aspirants també. Els uns callen, però amb el seu silenci atorguen. De Sandro Rosell i Soriano sabem que fins al gener no diran ni piu però virtualment ja coneixem línies mestres del seu projecte i tenim pistes de qui els acompanyarà. Benedito i Guixà ja s'han manifestat. I Laporta? No serà el nou president però sí que sabem qui vol que sigui el seu successor. Aquesta setmana, el president del Barça tancarà el seu últim moviment electoral, que ja s'ha cobrat una víctima.

La reestructuració a la junta directiva del club no és casual. Dels moviments, qualificats -erròniament- de poc transcendents pel propi president, en podem extreure dues conclusions. Primera, que els vice-presidents Jaume Ferrer i Joan Franquesa perden pes. Tant és així, que aquesta degradació de càrrecs ha comportat la dimissió de Franquesa. I segona, que Alfons Godall, Joan Boix i Xavier Sala i Martín, en guanyen. Per tant, si tant Godall com el dimissionari Ferrer tenien intenció de ser presidents, el moviment de Laporta no deixa dubtes sobre les seves preferències. Tot quedarà dibuixat divendres a Perpinyà, on s'hi celebrarà la junta directiva.

Al llarg d'aquests poc més de 6 anys la directiva de Joan Laporta ha anat perdent efectius i tots per discrepàncies amb el president. La llista és llarga: a més de Franquesa, el darrer, Rossell, Monés, Bartomeu, Soriano, Vicens i Ingla en són els noms més sonats. Laporta, un estrateg demostrat, es manté ferm. Els èxits i la situació del club, malgrat tot, l'avalen. Laporta, malgrat Laporta, ha estat un dels millors presidents de la història del Barça. Ara posiciona el seu relleu. I els que el volen rellevar també agafen lloc. I ell? Cap a on es mou? Atents als moviments.