...A no ser que l'exentrenador del Madrid vulgui seguir el partit en directe a l'estadi perquè, no ho oblidem, és soci del Barça i fins i tot podria buscar-se un seient lliure. La paciència de la cúpula del club blanc però, no ha aguantat la situació i ha apostat per una decisió que, no ens enganyem, penjava com una fruita passada de maduració. Calderón i Mijatovic, salvaguardant la seva posició, han optat per cessar Schuster a només 4 dies del clàssic. s públic que la decisió és arriscada i que sorprèn per la rapidesa i, sobretot, pel moment. Perquè és obvi que, en el cas de sortir escaldats del Camp Nou, Calderón i Mijatovic tenien en Schuster un escut per tapar les crítiques.
Ara, amb Juande, si les coses no els surten bé, les mirades malicioses es dirigiran cap als dirigents encorbatats i clenxinats. I és que, amb tan pocs dies, el nou entrenador no assumeix la responsabilitat del mal moment general. I aquest canvi, als titulars dels diaris, és clarament perjudicial. Aquesta Tribuna decideix tributar l'alemany amb un repàs a l'hemeroteca....
"No es posible ganar el en Camp Nou" és la frase que segurament ha sentenciat Schuster. Va ser l'última demostració d'incontinència verbal i provocativa. Mirant enrere però, n'hi ha moltes altres. Lluny, abans d'arribar a la banqueta del Bernabéu, ja queda aquell "qué pasa con vuestro Messi". Però ha estat com a entrenador del Madrid que les seves fugides de to han guanyat polèmica. A ningú se li escapa la caricaturitzada "¿de dónde es?,¿ de dónde viene? No hace falta decir nada más", quan es referia a l'arbitratge d'Alfons Alvarez Izquierdo després de perdre contra el Sevilla. D'altres vegades, l'entrenador alemany ha intentat restar rellevància a les derrotes del seu equip amb afirmacions com el "para mí esto no es una derrota" després de l'eliminació a la Lliga de Campions de la temporada passada davant la Roma o "es una derrota que no duele, el resultado es corto" després de perdre fa poques setmanes al camp del Getafe. En d'altres ocasions ha estat més ocurrent reconeixent que ell és "un chollo" pels periodistes, o quan se li va ocórrer comparar: "Veo al Madrid y veo a Federer y hacen lo mismo".
De totes maneres, el mal perdre de l'entrenador alemany no ha agafat d'imprevist a tothom. Molts recorden el Schuster jugador i no se sorprenen de les etzibades verbals d'aquests últims temps. s l'entrenador que ha criticat a tercers per justificar les derrotes per, poc després, assegurar que no s'interpreta bé el que diu sobre els arbitratges. Schuster té el mèrit d'haver aconseguit captar l'atenció amb rodes de premsa monosil·làbiques.
Ara el succeeix un entrenador amb rituals que l'allunyen del 'feeling' amb la premsa. A Montjuïc encara recorden quan Juande Ramos entrenava l'Espanyol i va suspendre una roda de premsa perquè va sonar un telèfon mòbil. El que queda clar és que amb la destitució de Schuster es perd un gran polemitzador. El temps dirà si també es perd un gran profeta: "Este es el año del Barça"...
