La recent campanya pel 13-D ha estat l'esclat definitiu en la vida extra esportiva de Joan Laporta. La sensació latent ja és, sens cap mena de dubte, que el president del Barça viu, pensa i actua -també com a president del club- però sobretot com a líder social, home d'influència i com a potencial líder polític. La seva transcendència ha superat els límits esportius, aquella mica de màniga ample que se li atorga per ser president d'un club tant important com el Barça.
Els últims capítols, gairebé tots, han mudat d'escenari el Laporta públic. Perquè ell ha volgut i perquè als altres els ha convingut. Com a la magnífica i divertidíssima pel·lícula anglesa, Joan Laporta ja es troba "In the loop" -dins del bucle. La presència pública de Joan Laporta com a prèvia del 13-D ha estat més pròpia d'un polític actiu que no pas d'un president del Barça. I això sense negar, ni molt menys, la possibilitat a qualsevol president blaugrana de manifestar-se públicament a favor de les consultes. De fet, aquesta Tribuna ja ha defensat repetidament aquesta posició i, més enllà encara, l'ha lloat. El ja famós "estan matant Catalunya i hem de reaccionar", vist des de l'espai per una alienígena -com va dir ell mateix fa uns anys per destacar la universalitat del Barça-, difícilment es relacionaria amb les paraules d'un president del club blaugrana.
L'exemple més clar del caminar transversal de Laporta és que ja no apareix en les pàgines d'esports dels diaris sinó que comença a fer-ho a les de política. El propi Laporta es destapa quan esclata el conflicte pel viatge a Abu Dhabi i la famosa escala a Istambul. El president blaugrana i el director general del club, Joan Olivé, assalten els micròfons per declarar la guerra al govern espanyol i a les seves polítiques per "un atac de banyes i un boicot" al club per signar un acord amb Turkish Airlines. "Després s'omplen la boca de dir que hi ha un equip espanyol en el Mundial de clubs però només ho som per a allò que els interessa".
Pot ser, com ells diuen, que siguin unes paraules per defensar els interessos esportius del club però, sens dubte i des de fora, també sonen a atac polític. Per tant, resulta evident que la figura de Laporta gira més en espais polítics i socials que no pas en els esportius. O si més no comparteixen domini. Les incursions de la premsa del cor a la seva vida privada són més pròpies de personatges d'altres latituds. I fins i tot la premsa esportiva madrilenya publica els draps bruts de l'exguardaespatlles de Laporta. La caverna mediàtica fa temps que ha engegat una campanya de desprestigi del president blaugrana.
