Quan l'extraodinària personalitat d'uns esportistes topa amb la seva qualitat. Aquesta podria ser una definició del que passa amb l'esport basc. Fa uns dies 165 futbolistes bascos -homes i dones, en actiu i retirats-, van emetre un comunicat en el que asseguraven que no jugarien amb la seva selecció si no es mantenia el nom d'Euskal Herria. s la resposta al canvi que vol aplicar la Federació Basca de Futbol i que pretén recuperar el nom d'Euskadi per la seva selecció. En el comunicat els jugadors denuncien que la Federació basca "s'ha fet enrere en la seva decisió.
Són ells els que no han complert la paraula i ara són ells els que han de solucionar-ho. Si no és així nosaltres no jugarem. I d'ells serà la preocupació". Aquesta mostra de personalitat tant lloable contrasta, absolutament, amb el moment que viu l'esport basc dins el terreny de joc. Tots els colors del verd en un mateix quadre.
Els signants del document són tots els jugadors de la plantilla de l'Athletic, jugadors de la Reial Societat, l'Alabès i l'Eibar, les jugadores dels equips femenins de la Reial i l'Athletic i nombrosos exfutbolistes bascos. Els mateixos protagonistes del mal moment de l'esport col·lectiu basc. I és que fa mal als ulls veure com l'Athletic i l'Osasuna s'esbatussen en un pobre partit amb un únic objectiu: fugir de l'última posició de la Primera divisió. Perquè la Reial Societat encara busca per la Segona el camí que l'ha de tornar al primer nivell. I mentrestant, allà mateix, a la Segona divisió, l'Eibar i l'Alabès, noten l'escalfor del descens prop del pandero. Els vitorians, per més desgràcia, ja no aspiren a l'ascens sinó a espolsar-se els polls que els queden del pas de Pitterman.
En d'altres esports d'equip les coses tampoc conviden a un optimisme desmesurat. En bàsquet, psé! Sí que les coses van millor, amb el Tau, l'iurbentia Bilbao i el Bruesa Guipúscoa a l'ACB, però puntualitzant perquè entre tot sumen poquets jugadors de casa a les seves plantilles. En handbol, el Portland San Antonio fa de "gran" sense jugadors de la terra, l'Arrate lluita per salvar l'honor mentre l'històric Bidasoa -que va baixar de categoria l'any passat- somia en tornar a l'elit. I en ciclisme, les promeses de fa uns anys, Iban Mayo i Haimar Zubeldia, s'han perdut camí de ser realitat i han acabat marxant de l'Euskaltel. El present passa per Samuel Sanchez, l'asturià de l'equip, confiant en el salt d'Igor Antón.
s complicat creure en un futur millor almenys a curt termini perquè expliquen -i la realitat confirma- que les canteres de clubs com l'Athletic i la Reial no funcionen com ho havien fet. A falta de resultats, l'honor basc el salva la personalitat dels seus esportistes. Això, i els èxits d'Haimar Olaizola i companyia. I és que en pilota, on s'ajunten esport i tradició, els èxits no saben com es perd la deriva.
