Josep Guardiola ha renovat pel Barça per una temporada més. Bé, de fet no ha renovat des de l'aspecte jurídic però sí que ho ha fet de paraula. s el seu tarannà, el d'aquell que dóna la mà i garanteix així la seva promesa en un gest romàntic, dels d'abans i que, per cert, a Madrid no entenen -ho això demostren-, se'l qüestionen, i gairebé en fan burla. Malgrat que ell ho hauria fet diferent, Guardiola ja ha anunciat que es queda un any més al Barça.
El tempo de l'acció l'han marcat els esdeveniments i el propi entrenador del Barça ha reconegut que si s'ha compromès -just ara- a seguir un any més no és per desig propi sinó perquè -just ara- és el millor moment pel club. Guardiola sempre ha decidit el que és millor pel Barça. s el consell que li va regalar una vegada una de les seves grans influències dins el club, Evarist Murtra. I Guardiola escull el moment de la seva renovació en benefici del Barça. De fet, és evident -perquè literalment així ho va exclamar- que ell hauria preferit tractar aquesta qüestió més endavant, però la pressió sobre el club, sobre el president, sobre els jugadors, sobre el seu entorn, feia que l'equip visqués amb un focus de pressió extra. "He vist que és un tema que havíem de matar i l'hem matat". A més, gestionar la seva continuïtat més endavant li hauria permès pressionar per treure'n un benefici major. Però el Pep no és d'aquests. Perquè ho ha demostrat.
Ara haurà de decidir el pròxim president. Com va reconèixer el mateix Guardiola a la sala de premsa, "ara tothom diu que el Pep és molt bo, tothom està d'acord en que sigui l'entrenador del Barça, però en el futbol en 3 o 4 mesos la situació canvia moltíssim". I té raó. Per això no ha firmat, no ha hipotecat el club. Però sí que, involuntàriament, ha fet un favor a Joan Laporta -d'altra banda, el president que va confiar amb ell quan no ho feia ningú més. I Laporta, veient l'espai obert, s'hi va tirar de cap, si bé és cert que es va quedar curt en l'exercici de precampanya electoral. No es va excedir amb les medalles però va aprofitar per repartir mèrits entre el seu equip destacant el paper de Rafa Yuste, el vicepresident esportiu, i el de Txiki Begiristain. Resumint però, qui hi surt guanyant és el Barça. El fons i la forma, un cop més, s'han ajuntat de manera elegant en els actes de Guardiola. Tot i que, és evident, si més no la forma no és la que ell hauria desitjat.
