A Madrid, tot s'hi val per guanyar. Per guanyar el Barça. Per això van portar José Mourinho, un home que, només arribar a la Meseta, va proclamar la superioritat culer. Bon coneixedor del futbol blaugrana, el "traductor" sap que, a hores d'ara, les opcions de triomf del seu equip passen per torpedinar el ritme de joc del Barça. Ho va fer amb el Chelsea i hi va tornar amb l'Inter.
Però ara compta amb tot el suport d'un club i una premsa al seu servei. El que es busca és allunyar el debat del terreny de joc, el màxim possible. D'aquí la provocació constant, la crispació continua. D'aquí acusar els rivals del Barça de no plantar cara, d'aquí el desafiament de Cristiano de fer vuit gols el dilluns. D'aquí el ridícul del Director General, Jorge Valdano, i d'aquí el discurs infame de la caverna mediàtica espanyolista.
Madrid vol desdibuixar el partit, canviar-ne l'escenografia perquè, amb silenci, amb futbol, guanya el Barça.
Mentrestant, a Barcelona, Pep Guardiola i els seus han esquivat amb encert les envestides. D'això és del que es tracta, d'evitar la sobreexcitació. Guardiola ha prohibit les entrevistes dels seus jugadors aquesta setmana i triarà personalment les aparicions dels seus als mitjans. L'objectiu, dibuixar el panorama que més convé a l'equip. Centrar el debat al camp. Futbol, futbol i més futbol.
Aquest és el paper, determinant, que tindrà el públic del Camp Nou. Oblidar-se de Mourinho, de guerres i de soroll. Centrar-se en el terreny de joc. Fugir de les provocacions i dedicar-se a animar el Barça, molt. Perquè en futbol, guanya el Barça.
