El Barça es troba enmig de la setmana més difícil de la temporada. Pels rivals però també per la situació de l'equip, amb jugadors lesionats i la pressió mediàtica externa. Dimarts, amb la primera gran cita i sense Messi ni Ibra, els blaugrana guanyaven l'Inter amb un gran partit. Un cop més, Pep Guardiola dóna respostes a unes preguntes que semblaven ofegar l'equip. I és que l'equip, com el club, ha mostrat personalitat en uns moments complicats i ha trobat solucions als problemes -moltes vegades externs- que han aparegut.
La setmana però, no s'ha acabat. Esportivament encara queda un entrebanc important. Diumenge al Barça l'espera el Madrid. Ja fa dies que des de Catalunya es comença a notar la pressió de la "Brunete mediàtica" però l'equip, amb la victòria contra l'Inter, ha amainat el temporal que es veia venir. Perquè la victòria a la Champions és important pel fons, lògicament, però també per la forma. I això, tenint en compte els handicaps, dibuixa un cop d'autoritat eloqüent sobre la taula.
Però no només en l'aspecte esportiu és destacable l'actitud del club sinó també en el caminar social i polític. Perquè dels cops que rep el país des de Madrid, des de decisions judicials, des de cercles d'opinió, el Barça respon amb seny i lideratge. No fa falta arribar a allò que Laporta va pregonar fa uns dies amb "el Barça ha de ser el mirall de Catalunya" però sí que s'acosta a Vicent Andrés Estellés amb "assumiràs la veu d'un poble". I en això, el club -possiblement aquesta era la voluntat de Laporta- ha estat ara i sempre, molt correcte. Aquest dilluns es va presentar "Agustí Montal. Memòries d'un president blaugrana en temps difícils". El Barça, així, empeny l'homenatge a la memòria, al "més que un club", a la projecció catalanista en temps complicats. I és que l'esport sí que és un mirall per la societat. I el Barça ha respost. L'equip, amb esforç i dedicació; el club amb la presència social i política.
