Una a Madrid i l'altra a París. I espereu-vos. Generalment hem demostrat ser un poble agraït amb els nostres enemics. Som cristians en allò de rebre i parar l'altra galta. I senyors per, malgrat tot, mantenir sempre les formes. Ara, que de porc i de senyor se n'és de mena, que diuen. El primer cop recent ens ha arribat des de París amb la decisió d'un Tribunal que s'ha negat a readmetre la Federació Catalana de Rugbi a la federació internacional. El segon cop, pocs dies després, ens arriba des de Madrid. L'empresa Reno havia organitzat un triangular d'hoquei patins entre la Selecció, la selecció espanyola i un combinat mundial que s'havia de jugar al Palau Blaugrana aquests dies de Nadal. Al final, el torneig es queda en un esdeveniment fantasma pel veto directe del govern espanyol. Sí, juguem un partit de futbol, cada vegada més descafeïnat, però les òsties ens cauen anant i tornant. I nosaltres, com que no passa res, ens ho seguim mirant.
Els últims anys, els catalans hem anat encaixant amablement el paper de protagonistes comparses d'una representació folclòrica de l'esport al nostre país. Partidets amistosos aquí i allà, normalment per Nadal. Oficialització d'algunes federacions d'esports minoritaris. I lluita sense resultat plausible d'altres amb més pes. Les de primer ordre -futbol i bàsquet-, se n'han mantingut al marge fent un soroll poc molest per Madrid, com una brisa que, abaixant la persiana, deixa de molestar. El 2008, tot i els èxits destacadíssims d'esportistes de casa nostra, es tanca de nou amb la taca negra que suposa la no normalització de l'esport català en l'àmbit internacional. s la feina pendent. s greu perquè aquesta taca a vegades fins i tot suposa la vergonyosa submissió a la ingerència que ens arriba des de fora, per part dels nostres enemics -esportius, vull pensar.
Aquest cop, Madrid i París. El govern central, directament, -tal com va destapar Catalunya Ràdio- ha vetat el triangular d'hoquei patins en que s'haurien d'haver enfrontat Catalunya i Espanya. I des de França, un Tribunal de París ha impedit el reingrés de la Federació de Rugbi a la Federació Internacional com a membre fundador. Aquest estat es va perdre al 1941 com a resultat d'un decret franquista. I encara sort que aquest tribunal, on té la seu la Federació Internacional, ha desestimat la petició de la Federació Espanyola d'exigir una compensació pels danys morals que els hem ocasionat!
Ni rugbi ni hoquei patins per acabar l'any amb un bon regal. I espereu-vos a veure com comença el 2009. D'entrada, el futbol no pinta gens bé. El reconeixement oficial de la selecció, amb Campoy des de Catalunya i Villar des d'Espanya, és realment utòpic, i el famós Trofeu de les Nacions en dates FIFA ja tremola. Això sí, Catalunya - Colòmbia el passat dia 28. Per cert, i aquí obrim un parèntesis, no hi haurà Euskadi - Iran per no ser un Euskal Herria - Iran. Tanquem parèntesis.
I en la línia de desànim que genera aquesta entrada d'any, molta atenció amb el futur de la selecció de curses de muntanya. El 10 de gener hi ha eleccions a la presidència de la Federació d'Entitats Excursionistes de Muntanya (FEEC) i comencen a fer pudor. Madrid ja ens va amenaçar fa uns dies en robar-nos la selecció que ens ha fet campions del món. Del resultat d'aquestes eleccions en dependrà un nou cas de submissió a les voluntats espanyoles o bé la lluita per seguir amb la normalització d'un esport i uns esportistes de casa nostra. Reis Mags, sigueu bons, perquè de carbó ja anem servits.
