La precampanya a les eleccions del Barça entra al tram final per convertir-se, en els pròxims dies, en campanya oficial i de ple dret per a l'anàlisi. Aquestes setmanes han estat marcades per una suposada -i denunciada en alguns cercles i mitjans- guerra bruta contra algun dels candidats. s cert que la precampanya ha estat tenyida de certs elements distorsionadors. Però també hem viscut un llançament d'acusacions que, en moltes ocasions, han fregat un ridícul infantil. Aquestes han estat les claus fins ara.
En primer lloc, la suavitat de les acusacions. Malgrat que alguns han volgut cridar fort per fer més soroll, la majoria d'acusacions creuades entre candidats han fregat el ridícul. Tret del cas de l'empresa brasilera de Sandro Rosell, els grans retrets arriben perquè uns s'apunten al carro guanyador i d'altres els diuen que això no els pertoca. Quan algú ha fet crítica de la gestió i la situació econòmica del club, les veus s'han apagat de seguida. O alguna cosa amaguen o no tenen arguments de pes. Resumint, si algú s'atreveix a parlar de guerra bruta o precampanya agressiva, té la pell molt fina.
En segon lloc, i més preocupant -l'element més preocupant- cap dels precandidats s'ha fet fort amb el seu projecte personal. La sensació és que el model actual és tant bo que és difícil trobar-li alternatives. Ningú presumeix de propostes i això empobreix aquests comicis. Conclusió: el model de la junta actual marca el camí a seguir. Aquestes són les grans línies que han de guiar al club i tan sols fan falta retocs.
I en tercer lloc, i més que preocupant, és lleig èticament, la presència i actitud de Laporta en la precampanya. El seu paper hauria de ser el de "guardià del bon funcionament". Ha optat per implicar-se al 100% prenent partit i atacant la resta quan senzillament s'ho hauria de mirar des de fora. Un cop baix per algú que s'acomiada amb la lliga, el Mundial de clubs, la Supercopa d'Espanya i la d'Europa i les semifinals de la Champions -això en futbol. Amb l'Eurolliga i la Copa i potser la lliga -això en bàsquet. Amb el títol de Copa i el subcampionat a la lliga i a la Lliga de Campions -això en handbol- i la Lliga Europea i probablement la lliga -això en hoquei patins. I tot, absolutament tot, amb entrenadors catalans i de la casa. Els culers ja tenen model, seria trist espatllar-ho amb ridículs personalismes.
